La Unió d'Angoixats Republicans Gauchistes Hispànics, UARGH, ha posat en marxa un acapte de donatius per aixecar sengles monuments a Santiago Abascal i a Albert Rivera. Per al seu emplaçament es parla de la plaça Colón de Madrid, amb permís de la triple dreta que governa l'Ajuntament.

-Són dos dels seus herois, segur que ens deixen.

Al pedestal de cada estàtua hi constarà una inscripció amb el motiu de l'homenatge: «Per la seva inestimable contribució a l'arribada de la Veritable Esquerra al Govern d'Espanya».

-Qui, jo? -va preguntar Santiago Abascal.

-Naturalment! -li va respondre el president (i secretari, i bidell) de la UARGH-. Si no haguéssiu tingut un resultat tan bo, si no haguéssiu duplicat el nombre de diputats i no fóssiu el tercer grup del Congrés, ni socialistes ni podemites no tindrien aquest tremolor de cames que els ha obligat a pactar. Sánchez ha donat per bona la reflexió de Pablo Iglesias: «Es dorm pitjor amb més de cinquanta diputats d'extrema dreta al Congrés que amb ministres d'Unides Podem al Govern». I Iglesias ha pensat: «Si tornem a fracassar, la vegada que ve l'Espinosa de los Monteros serà ministre d'il·legalitzacions».

-I jo què hi pinto? -va preguntar Albert Rivera des del seu retir espiritual.

-Elemental, benvolgut Albert -va ser la resposta-. Si no haguessis fent tant la baldufa boja, girant ara cap aquí, ara cap allà, no t'hauries clavat la costellada del segle i no hauries enviat un milió de vots a Vox. Has regalat un podi a l'Abascal, i aquesta elevació és la causa del pacte de govern. Gràcies, mil gràcies! En els fons, els d'esquerres sabem que sempre podem comptar amb els catalans.

-Eh?

-Ets català, oi?

Aclarits els dubtes dels protagonistes, la següent tasca de la UARGH és decidir com han de ser els monuments. Per si serveix d'alguna ajuda, un vicepresident ha rescatat una vella cançó de La Trinca, també en relació amb unes estàtues, que deia: «I s'obligarà els coloms / a volar per sobre el lloc / que per molt que s'hi caguessin / sempre fora massa poc».

Va ser llavors quan van rebre una trucada del seu bon amic Gabriel Rufián, assabentat de la iniciativa i posseïdor d'una emotiva experiència, per advertir-los que no es precipitessin.

-Amb aquesta tropa no es pot donar res per fet ni que ho firmin amb la pròpia sang en presència de Llucifer.