Amb aquesta contundència s'expressava el 15 d'octubre el Sr. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol en funcions. Les seves declaracions s'assemblaven molt a les que va fer la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría quan afirmà que el govern del Sr. Rajoy havia «escapçat» l'independentisme. I al final va ser ella qui va ser «escapçada» pels seus mateixos companys.
El Sr. Pedro Sánchez (com la Sra. Santamaría) pensava que amb la presó i la condemna als líders independentistes ja s'havia acabat el Procés. Potser s'hauria acabat (i no n'estic del tot segur) si el Tribunal Suprem hagués tancat a la presó els més de dos milions de persones que vam votar l'1 d'octubre de 2017.
Criminalitzar i penalitzar les idees, les manifestacions i la protesta, no és propi d'un estat de dret. Com tampoc posar a la presó els Jordis, per la concentració del 20 de setembre de 2017. ¿No és lícit manifestar la dissidència o el malestar envers uns polítics que es pensen que són el sursum corda? Volen els ciutadans muts i a la gàbia?
Per això, amb els resultats electorals del 10 de novembre, lluny de confirmar-se «el naufragi d'un projecte polític fracassat», veiem, com deia el Sr. Jordi Xargayó, director de Diari de Girona, que «l'independentisme creix», ja que al 2008 hi havia 13 diputats independentistes i ara n'hi ha 23.
El Sr. Pedro Sánchez, que creia que s'havia carregat l'independentisme, ha defensat «l'acatament» de la sentència condemnatòria als presos independentistes, perquè «garanteix l'íntegre compliment» de les penes imposades als líders sobiranistes. Però seria bo que el Sr. Sánchez recordés l'indult als Srs. Barrionuevo i Vera, ministre i secretari d'Estat, respectivament, amb el govern del PSOE i condemnats pel cas GAL. I que el PSOE indultà 13 policies i guàrdies civils (i el PP, 26), condemnats per tortures. Al contrari, els Jordis han estat condemnats a 9 anys per pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil. Com deia el bisbe Francesc, de Girona, en la festa de Sant Narcís, «com a cristians podem demanar que l'alliberament s'ofereixi als dirigents polítics i líders socials, condemnats amb penes de presó i d'inhabilitació».
Ni el Suprem ni els polítics del PSOE, del PP o de Cs, no poden decidir tots sols el futur de Catalunya, sense comptar amb els partits independentistes. ¿No recordem les paraules de l'aleshores príncep Felip quan digué: «Catalunya és la que els catalans volen que sigui?»
Amb les eleccions del dia 10, el Sr. Sánchez no pot defensar el «naufragi d'un projecte polític fracassat» pel que fa a l'independentisme. A més, el Sr. Sánchez hauria de recordar que el PSOE, al congrés de Suresnes, defensava «la llibertat dels presos polítics i sindicals, el dret de reunió i d'expressió, el dret a la vaga i a la manifestació i el dret d'autodeterminació dels pobles».
I si com va dir el Sr. Rajoy l'1 d'octubre no es va celebrar cap referèndum sinó que només va ser un pícnic, ¿a què ve ara aquesta sentència tan dura?
