La crisi econòmica que va començar a deprimir el país en la segona meitat de la dècada passada va tenir a la Cerdanya un efecte col·lateral positiu: va frenar el boom immobiliari. Els pobles van deixar de créixer de manera exponencial i es van deixar d'aixecar veïnats fantasma sota el nom de pleta, urbanització o entorn residencial. Després d'aquella experiència, polítics i agents del territori es van asseure a analitzar el que havia passat. Del debat en van sorgir consensos i eines urbanístiques com ara el Pla Director del Pirineu, el Pla Territorial Parcial de l'Alt Pirineu i Aran o el Pla d'Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Cerdanya. Entre els aspectes que es van admetre com a necessaris hi havia, a la Cerdanya, els de propiciar un turisme de visitant davant del residencial, facilitant la construcció d'hotels abans que la de cases de segona residència. Semblava entès que els establiments turístics generaven feina al territori sense hipotecar el paisatge en favor d'un benefici ràpid. També es va acordar que els creixements es farien al voltant dels nuclis ja existents per evitar la seva dispersió. Ara, a punt d'encetar el 2020, els veïns d'Éller s'han aixecat per lluitar legalment contra la construcció d'un conjunt residencial a l'entrada del poble que doblaria el nucli urbà, on viuen una vintena de veïns. Aspiren, com aquells consensos, a conservar el poble tal com l'han heretat.