En dies de desgavell com aquests s'imposen reflexions i consideracions, sense ordre ni concert, com el dia a dia a Catalunya, a Espanya i al món. Aquí en teniu deu:

1. El Tsunami ha fet marca. Els especialistes en màrqueting ja en poden prendre nota i començar a estudiar com és possible que en només dos mesos una marca, com la de Tsunami Democràtic, ha aconseguit fer forat d'una forma tan contundent. No se sap qui hi ha al dar-rere, però el nom ha fet fortuna. Al seu dia Convergència es va gastar diners i més diners per trobar un nom i logotip que permetés eliminar, almenys en part, la brutícia en què estava immers el partit. Al final va néixer la marca PDeCat, que ningú no se la creu i s'imposa l'expressió de «l'antiga Convergència».

2. Retransmissions polítiques o de futbol? Després de la sentència, les mobilitzacions als carrers i carreteres han estat gairebé diàries. Tots ho sabem. Res de nou. El que és nou en aquest país és la retransmissió de manifestacions, en directe, seguint paràmetres propis dels partits de futbol. La policia avança pels laterals... els manifestants van directes cap a Via Laietana (com si allà hi hagués la porteria). I, com si d'un popular futbolista es tractés, és fàcil veure un antidisturbis amb una escopeta de foam amb una allau de fotògrafs al darrere. Tot mediàtic.

3. Adeu, mal de cuixa. S'ha acabat el mal a la cuixa, als genolls o allà on sigui. Tot sembla molt important i molt greu. La terminologia mèdica especialitzada ha guanyat el pols i els periodistes, en general, s'han fet seu un argot propi d'un col·lectiu professional. Així el tennista Nadal ha superat una lesió de grau 1, en el psoes ilíac; o el jugador de bàsquet del Manresa Eulis Báez ha fet front a una lesió al còndil femoral de la cama esquerra i el mític Messi, tot i ser un déu per a molts, sovint se les ha d'haver amb trencaments del bíceps femoral...

4. Enllumenat tot l'any. A pobles grans i ciutats caldrà posar imaginació per trobar fórmules que no suposin que ja el mes d'octubre, amb màniga curta, s'hagi de conviure amb l'enllumenat nadalenc. A l'era que tot va ràpid i tot va preinstal·lat sembla un anacronisme que arribin alhora les castanyes i els llums de Nadal.

5. Allotjament per a la Guàrdia Civil i Policia. Des d'abans de l'1-O del 2017 es parla de forma recurrent de l'allotjament en hotels dels efectius que es destinen a Catalunya. Si no ho recordo malament, a Manresa es va ampliar la caserna amb motiu dels Jocs Olímpics. Després de perdre el rang de comandància, no m'imagino que aquestes instal·lacions estiguin plenes. L'Estat -tots nosaltres- es podria estalviar si l'aprofités. És cert, però, que més diners ens hauríem estalviat si els polítics haguessin fet política.

6. Límit a 10. En el darrer article parlava de la necessitat d'escampar el límit de 30 km/h a gairebé tots els carrers en ciutats com Manresa. L'endemà de redactar-lo es feia pública la notícia que Pontevedra, un dels miralls de la preservació del seu centre històric, havia decidit passar dels 30 als 10 km/h en aquells carrers on conviuen cotxes i vianants al mateix nivell. N'hem de prendre nota.

7. Articulistes de primera. Potser no toca fer-ho, però sí. Atès que el Regió7 forma part del mateix grup que El Periódico, seria bo que aquest comencés a incorporar alguns articulistes de nivell que té el diari de la Catalunya Central.

8. Apugen preus, treu el nas el Black Friday. Aquest any el Black Friday és el divendres dia 29. Queda poc. A hores d'ara ja hi deu haver cadenes comercials que han apujat els preus per poder-los abaixar «espectacularment» el dia que tot es regala.

9. Qui no ha canviat de discurs? Les eleccions generals han estat aquest diumenge passat, però encara hi ha gent, de bona fe, que està repassant els programes electorals dels darrers anys buscant quin partit es manté ferm en els seus principis i no ha canviat de discurs.

10. La tardor. De la màniga curta a l'abric, i tot en menys de dues setmanes. On és la tardor? I els bolets?