Després d'un parell d'anys d'estar tancada, la discoteca Silenci ha obert portes de nou amb una altra propietat i un altre nom. Ara es diu SevenSeven, que en català seria SetSet. El responsable de la sala explica que això de Seven fa referència als set pecats capitals. De per què li han posat el nom en anglès, com si Catalunya fos Gibraltar, no en diu res. Tampoc no diu, però segur que ho van preveure, que quan el públic associï el nom de la discoteca als set pecats capitals, a gairebé ningú se li acudirà pensar en la ira ni en la peresa ni en la supèrbia... tots pensaran només en un, que és el mateix en què vaig pensar jo. De fet, si per entrar-hi demanessin la llista dels set, m'imagino que la immensa majoria es quedaria a la porta. I si en lloc dels set pecats capitals demanessin les quatre virtuts cardinals, llavors tingueu per segur que a la sala només hi hauria els cambrers.
Observes el món d'ara a vista d'ocell i t'adones que tot el lèxic de la cultura catòlica que havíem incorporat al nostre llenguatge amb la mateixa naturalitat amb què s'incorporen els refranys, ha anat caient en l'oblit igual com hem oblidat la llista dels reis gots. I quan estàs a punt d'utilitzar-lo i saps que l'altre no t'entendrà, és quan t'adones que pertanys a un món que s'acaba. Parlo d'un vocabulari, el d'arrel religiosa, que ens van ensenyar de grat o per força, però penso també en totes les paraules, en totes les expressions i en tots els conceptes que s'estan perdent perquè es refereixen a objectes, a oficis o a situacions que desapareixen. Potser la pròxima generació que neixi ja no tindrà cap noció del que és una nit de nuvis, però és que ara mateix ja n'hi ha alguna que no pot entendre per què a l'Atlètic de Madrid li diuen l'«equip matalasser», bàsicament perquè els típics matalassos de tota la vida amb franges verticals ja han desaparegut totalment del mercat.
Arribarà un dia en què els catalans que vindran, si escolten La Trinca cantant «Festa Major», no entendran res, i si busquen a Internet com era una festa major podran entendre la cançó però no els podrà emocionar. Llavors les millors lletres de Serrat s'hauran d'acompanyar amb notes a peu de pàgina, exactament igual que per comprendre les grans novel·les i les grans obres de teatre del segle XX. Els set pecats capitals seran una expressió sense cap sentit i la paraula luxúria s'haurà convertit en un arcaisme. Quan arribi aquell moment nosaltres potser encara estarem en aquest món però ja no serem d'eixe món.
