Diumenge ens van cridar a votar perquè els polítics no van saber fer la seva feina des de l'abril. Els ciutadans van donar la victòria als socialistes però els resultats també ens diuen que els electors van repartir les responsabilitats d'haver de tornar a votar entre tres, però en graus molt diferents. Rivera targeta vermella, Iglesias targeta groga, i Sánchez avís de targeta.
La targeta vermella de Rivera es veia a venir. Tarradellas deia que en política es pot fer tot menys el ridícul. Avui aquesta afirmació no sé si es pot mantenir, però sí que hi ha una altra cosa que no es pot fer mai, dir als electors que el seu vot no serveix. Ciutadans va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, ara fa dos anys, amb més d'un milió de vots i la seva candidata ni tan sols va reclamar el dret a ser investida. Poc després a Andalusia va justificar el seu vot amb PP i Vox per fer fora els socialistes dient que eren uns corruptes i feia massa anys que hi eren. Al maig, a Castella Lleó, Madrid i Múrcia va votar amb el PP i Vox en contra del PSOE que també havia guanyat, i a ningú se li escapa que el PP i les seves corrupteles feia molts anys que governaven. Ara, l'error definitiu, aquell que l'ha dut a la irrellevància, és haver-se negat a parlar amb Sánchez després de les eleccions d'abril.
Si només una petitíssima part del discurs que va fer Rivera, dilluns al matí, fos certa, avui seria vicepresident del Govern, tindria uns quants ministres i ens hauríem estalviat aquestes eleccions. Però ell havia estat cridat pels deus per salvar Espanya. El problema d'aquests personatges, i avui en política en tenim un quants, és que es creuen el seu món de fantasia, per això tot aquell que hi discrepa és repudiat i llançat a les feres. Rivera ha sigut un personatge molt tòxic a la política catalana i després a l'espanyola. Ell ha estat un actor principal a fer saltar el pacte no escrit de la convivència en aquest país. Ell, amb els seus atacs, trets de la mentida, a la política lingüística va crear un problema on no hi era, que d'altres, fent-se la víctima, van aprofitar per sembrar la llavor del que patim ara.
La targeta groga als neocomunistes els ha vingut per les seves inacabables baralles internes, fruit d'uns egos que no caben ni dins de la Seu. I si a això hi afegim el lamentable espectacle que juntament amb els socialistes varen donar, en les suposades negociacions, ja tenim el resultat. Això segon també val per a Pedro Sánchez, que dels vint escons que tenia en joc, catorze els va perdre i sis els va guanyar, molt mal negoci. El que passa és que el personatge, un fet inusual en política, sempre té una segona oportunitat. Per això aquesta vegada ha tardat 48 hores a presentar l'acord que havia estat impossible durant mesos.
I a Catalunya? Primer de res i abans que me'n descuidi, felicitar ERC per la victòria, tant a Catalunya com en aquestes comarques i a Manresa. Dit això, jo dels processistes m'ho faria mirar, i molt. Potser va sent hora que acabem tanta comèdia i ens deixem de tant gamberrisme i ens posem a treballar tots una miqueta pel bé de Catalunya.
La resposta a les urnes de l'independentisme, a la maleïda sentència, que havia d'haver estat el gran tsunami democràtic, només ha assolit 3.077 vots més que els que va tenir a l'abril. Aquest tsunami no ha mullat ni la planta dels peus als qui eren a la platja. Mentrestant l'altre tsunami, el no democràtic, curiosament ha estat l'última setmana abans d'eleccions ben quietó, no fos cas que la bona gent s'espantés, i de sobte l'endemà d'eleccions tornem-hi al gamberrisme.
Anem jugant amb foc, que al final ens cremarem.
