El doctor Pastilles ja no sabia de quina manera explicar a aquell pacient que la seva salut no presentava cap anomalia.

-Doctor, no m'enganyi, segur que tinc la pressió pels núvols.

-La seva tensió arterial està dins els paràmetres normals, si de cas un pel baixa.

-Doncs el colesterol. Segur que se m'està acumulant a les artèries i aviat faré un pet.

-El seu índex es troba al punt central de la franja, és un exemple de com s'ha de tenir.

-Els triglicèrids! N'hi deu haver una carretada i mitja!

-Tampoc! Quina obsessió!

-La pròstata! Que t'hi jugues que s'està inflant! L'àcid úric! Tindré un atac de gota!

-Escolti, ja n'hi ha prou! Què li agafa? Les anàlisis no han trobat res fora del normal!

-No és possible. He de tenir problemes de salut perquè és el que toca als vells com jo.

-Vostè no és vell! Encara no arriba als seixanta-cinc!

-Jo soc vell, doctor, ho sé perquè he descobert que soc una persona «d'abans». I els que som d'abans no som d'ara, i per tant som vells. No em digui que el meu cos no ho nota!

-Què vol dir amb això que és «d'abans»?

-Miri, jo sempre he pensat que hi havia la gent d'abans, que eren els vells i els que ja havien mort, i la gent d'ara. La diferència eren les històries: quan es parlava de coses d'abans eren fets i situacions que jo no havia viscut, o que no recordava perquè era massa petit. Però ara resulta que s'expliquen com antigues coses que he presenciat i fins i tot protagonitzat. I per tant, soc d'abans.

-No sé si l'acabo d'entendre.

-En vaig tenir les primeres sensacions quan a la secció de fotos històriques del diari van començar a aparèixer escenes que pertanyen a la meva memòria. Que he presenciat o en què he participat, perquè tenia deu, quinze o fins i tot més de vint anys. Però després va arribar aquest col·leccionable que es diu precisament «l'Abans», i que és un recull de fotografies de Manresa entre 1960 i 1990. Se n'adona? L'any 1990 jo tenia trenta-cinc anys! Estava en la plenitud de la vida! La meva joventut, la meva etapa d'estudiant, els anys cabdals de la car-rera professional i de la trajectòria vital, tot això pertany a «l'Abans»! Soc antic, caducat, amortitzat, descatalogat. I em vol fer creure que la meva salut no és la d'un vell decrèpit?

El doctor Pastilles va meditar uns segons i va dir:

-M'està daurant la píndola perquè li recepti Viagra?