En l'evangeli d'avui, Lluc ens avisa que arribarà el caos absolut: guerres, traïcions, terratrèmols..., vaja, un panorama poc esperançador, la veritat. I estic convençuda que tots hem pensant en la nostra situació actual. No pas per la guerra ni els terratrèmols, però llegint i escoltant la ràdio, hom té la sensació que vivim en un desgovern general, aquí i allà. I què ens diu Lluc? Que no ens hem de rendir, que estiguem tranquils, que la nostra perseverança ens salvarà la vida. La perseverança. Hom podria pensar que davant el caos absolut, davant l'horror, seria més útil la força, l'enginy, la valentia, o fins i tot el cames ajudeu-me cap al primer búnquer que trobi. Però no, la perseverança resulta que ens salvarà. Què és, doncs, la perseverança? Persistir, mantenir-se ferm. Perquè el primer que hem d'entendre és que aquest caos del qual ens parla Lluc no és el dia del judici final, és el nostre dia a dia. És el nostre present, l'ara i aquí. Si espereu que el món s'enfonsi per salvar-lo, no seria gaire optimista amb el resultat final. Del que es tracta és que ara persistim, perseverem. Que cada dia siguem fidels als nostres valors, a qui som. És important, molt important, que us qüestioneu el que penseu, qui sou, què voleu. Perquè les respostes us sorprendran. Estem plens de prejudicis, de marcs mentals que decideixen la nostra vida sense nosaltres ser-ne conscients. Per això hem de tenir clar qui som i què volem, perquè la voràgine del dia a dia se'ns menja i passen les setmanes, els mesos, i no ens n'adonem. Aturem-nos, el que tantes vegades ens ha dit Jesús: atura't, mira dins teu, coneix-te. Si no, no sabem on anem! Ens limitem a seguir com xais la majoria, a creure el que ens expliquen els mitjans de comunicació, a no qüestionar res ni ningú. Para. Situa't. I a partir d'aquí: anar-hi, anar-hi! Persistir! Que no canviaràs el món? Evidentment que no, i no l'has pas de canviar. És el teu entorn el que compta, ets tu qui pots canviar. La perseverança et salvarà la vida perquè et mantindrà fidel a tu mateix.
