Dissabte dia 9. Abans de les quatre de la tarda, a la plaça de Catalunya de Perpi-nyà ja s'està concentrant la gent que participarà en la manifestació més gran que cada any té lloc a la Catalunya del Nord. És la que recorda una data ben negra: la del 7 de novembre del 1659, en què es va signar el tractat del Pirineus entre la monarquia espanyola i la francesa en funció del qual el rei espanyol va cedir a França el comtat del Rosselló i mitja Cerdanya, sense ni haver consultat les autoritats catalanes de l'època. A partir d'aquella data el territori català va quedar mutilat per una frontera que malgrat tot ha mantingut la catalanitat a totes dues bandes. La manifestació d'enguany, que començava amb una gran pancarta on es llegia «Esborrem el tractat dels Pirineus», ha estat especialment nombrosa. S'hi defensava el manteniment del català a les escoles de la Catalunya del Nord, es denunciava la repressió que es viu al sud, i es demanava l'alliberament dels presos polítics. I es cridava a favor de la independència i dels Països Catalans. Onejant banderes catalanes i estelades, hi havia també gent del sud del Pirineu, però igualment molta gent del nord. I, detall significatiu, també hi havia manifestants que parlaven francès. Atenció, doncs, més que mai cal visitar sovint les comarques que van ser segregades del conjunt de Catalunya fa 360 anys: la Cerdanya nord, el Capcir, el Rosselló, el Vallespir i el Conflent. Constitueixen una part del nostre país i no hi podem renunciar.
Diumenge dia 10. Les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat acaben demostrant que l'independentisme no només resisteix, sinó que s'enforteix i augmenta, fins i tot en el context d'unes eleccions espanyoles, que són sempre el seu marc electoral menys favorable. Els resultats de la votació, un mes després de la sentència del judici de la vergonya, desmenteixen absolutament que el judici hagi aconseguit allò que es proposava: espantar, escarmentar, reduir els suports de l'independentisme, convèncer de la inutilitat d'intentar canviar la manera de fer de l'Estat espanyol... Però el mapa electoral de les eleccions de diumenge és contundent: Catalunya i el País Basc mantenen una estructura política pròpia i específica, que persisteix i es consolida a cada nova jornada electoral i que defensa la independència. El problema dels hereus del franquisme i l'establishment que els recolza és que ja no saben què més fer per impedir-ho.
Dilluns dia 11. Amb sorpresa i estupefacció general, tot de cop Pedro Sánchez acorda amb Pablo Iglesias allò que durant mig any havia estat del tot impossible de pactar. Ho ha decidit algú que realment mana més que Sánchez i que s'ha mogut per evitar un nou bloqueig polític de l'Estat, esperable veient el resultat electoral? Aquest algú té por de les mobilitzacions creixents de Tsunami Democràtic, com les que han fet tancar la Jonquera tres dies i han fet talls intermitents a molts altres indrets? Té por que els tribunals europeus encara posin més en ridícul la justícia espanyola i tem que l'Estat es trobi en una situació inaguantable? Pedro Sánchez és un camaleó polític que canvia de color a cada moment. Però ara s'haurà de comprometre més que mai per fer-se creïble.
Tot això en tres dies de novembre, que deixaran empremta en la història.
