No es tracta de cap ordre de recerca i captura, ni d'un reclam espiritual, ni de cap nen extraviat al bosc o en uns grans magatzems. Es tracta d'una enginyosa fórmula ideada pel grup de Pastorets dels Carlins de Manresa per cobrir la vacant de l'infant de Maria per mitjà d'un càsting de nadons. A diferència dels altres intèrprets i personatges de l'obra, en el paper del nen Jesús l'edat obliga a renovar el petit actor o petita actriu cada any. Fins al Nadal passat, no hi havia problema per aconseguir la participació d'una criatura entre dos i sis mesos, filla, neboda o neta d'algun membre del mateix elenc teatral. Però vet aquí que la davallada de natalitat també ha fet forat al món teatral i amb el temps l'absència de nous plançons pot acabar minant la pervivència d'una de les expressions culturals més tradicionals, populars i genuïnes del cicle de Nadal. Per optar al càsting, no es demana experiència prèvia ni que el nen o la nena siguin rossos i blanquets, com es diu al Fum fum fum. S'agrairà, això sí, que no siguin de mena de mossegaires, ni addictes al mòbil o al xumet de maria. D'ells depèn, d'alguna manera, el futur del teatre català. Per sort, a quinze dies de finalitzar el termini de presentació de sol·licituds els convocants ja disposen d'uns quants candidats per salvar la temporada. I en el futur, mai que pintin bastos, sempre quedarà el recurs de recórrer a la contractació en origen o bé fitxar un ventre de lloguer per fer de Maria. Que, fet i fet, és el que devia succeir, en veritat, amb el misteri de l'esperit sant. Únicament que llavors caldrà organitzar un altre càsting per buscar-li un pare al nen Jesús.
