Repetir la gesta de la temporada passada era una utopia. Reunir una plantilla per no patir, complicat. Però al Nou Congost hi havia trempera, expectació per un Baxi Manresa 2019-20 que s'ha anat diluint durant les primeres nou jornades de lliga i cinc de Champions al mateix ritme que l'equip s'ha endinsat en una espiral autodestructiva que ha fet saltar les alarmes. Part de la grada va fer sentir la seva disconformitat dissabte, després de la derrota contra l'Obradoiro: l'últim de la classe també va ser capaç de sortir viu de l'anteriorment conegut com l'infern del Nou Congost.
El pacient és sobre la taula d'operacions, crític. Hi ha una plantilla descompensada, que innegablement lluita, però mancada d'encert, química i amb pocs jugadors capaços de prendre les decisions correctes a cada moment; un timoner que ja ha salvat el vaixell altres vegades, però que en aquesta és a l'ull de la tempesta; i uns despatxos que, de moment, tenen massa forats i pocs dits per tapar-los. Seria injust afirmar que els xiulets de dissabte anaven dirigits exclusivament cap a la banqueta. Hi ha jugadors esmaperduts a la pista, sí, però fer foc nou i apostar per tants melons verds té aquests riscos. Els equips tarden a coure's.
Tallar el cap de l'entrenador és una opció. Però, algú altre pot treure realment més suc d'aquest conjunt? Calma, unió i més talent sota les anelles.
