Per als que no el coneguin, el poble del títol d'aquesta peça és un bonic i abandonat llogarret de muntanya. Encaixat a sota d'un roc del mateix nom i emmarcat en un entorn magnífic, robust i agrest com els indrets pirinencs als quals precedeix. Abandonat completament des de fa dècades, les cases de pedra seca i carreus contundents van caient peça a peça, enrunant-se i mostrant-se com un poble fantasmagòric. Tota aquesta poesia visual decadent reprèn durant l'època de les nevades, siguin abundoses o només enfarinades, per donar-li aquella blancor de postal que fa lluir les construccions caigudes. Malgrat que es mostra al visitant amb una pau pròpia d'un cementiri, aquells edificis aparentment oblidats reviuen de tant en tant. I ara ho han tornat a fer. El representant d'una empresa de nom Altius ha dit que vol convèncer tothom que pugui per gastar-hi 70 milions d'euros i establir allà un centre d'alt rendiment esportiu. Ell hi posaria una mínima part i la resta fins al total ja ho aniríem veient, potser els bancs, potser uns inversors desconeguts, potser unes ajudes públiques o ves a saber. El relat és el de sempre amb variacions menors segons el lloc i l'època. En primer lloc es filtra una proposta que tots els mitjans repliquen amb el poc que se'n sap. Sempre són projectes mediàticament atractius i espectaculars, sigui per bé o per mal. Immediatament apareix un grup contrari i aconsegueix activar tota mena de col·lectius ecologistes o conservacionistes. El 2011, quan el va comprar un xeic àrab per fer-hi un hotel de luxe, els pares i els oncles dels que ara s'hi posen enfront ja li van dir que no li deixarien fer res de res.
Mentre s'eixuguen els rius de tinta que ha fet córrer l'empresa EMSpain Waste & Treatment per voler transformar la tèrmica en una incineradora al Berguedà, el centre esportiu a Peguera ha començat a tapar-lo informativament i potser aviat en sortirà un de nou que farà el mateix amb aquest. Val a dir que la proposta de cremar residus a Cercs i la seva corresponent plataforma contrària ha difuminat el soroll derivat de les obres de connexió esquiable des de Bagà fins a la Molina i els oponents de Salvem Coll de Pal. Més amunt del poble que vol ressuscitar periòdicament hi ha els Rasos (una altra relíquia) i per boca dels seus propietaris s'havia rebutjat abans el que ara tampoc s'acabarà fent més avall. Desgavells SA semblaria un nom més adequat per a totes aquestes idees condemnades a ajornar-se. És força lamentable que es presentin propostes immadures, poc treballades, sense haver fet els deures en matèria de permisos i sense tenir lligat el finançament. I a més, sabent que, carregats de raons o sense, sorgiran grups contestataris i proteccionistes d'aquells indrets on algú vol fer algun canvi.
A aquesta mena d'empresaris els voldria demanar que no ens maregin més. Que tinguin en compte que som en terres deixades de la mà del déu del capitalisme, que no ens convé el model especulador i han de ser més arriscats amb el seu diner. L'essència de qualsevol emprenedor és jugar-se la ell amb els seus recursos. Dit això, també crec que algun dia hauran de fer una asseguda autocrítica tots els que estan en contra de quasi tot. És cert que calen idees respectuoses amb el medi natural que els nostres avantpassats més recents van malmetre inconscientment, però més enllà del respecte innegociable a la natura, alguna cosa o altra en forma d'activitat econòmica moderna haurien de permetre. Altrament, potser caldrà comprar-nos unes barretines de colors per esperar que pugin els «Sebastians» de la terra baixa d'en Guimerà per veure els «Manelics» de les terres altres i comprovar si som tan feréstecs com sembla a vegades. I així fins que l'últim mori de vell i totes les viles siguin Peguera. Abandonades.
