El manresà Josep Maria Sanclimens i Genescà havia assolit dies abans la vicepresidència mundial de la Jove Cambra Internacional en un congrés celebrat a Suècia, i en tornar a Manresa va comentar la jugada. Com a introducció, aquest diari explicava que «les atencions, la demostració d'un potencial organitzatiu, els obsequis, i un llarg etcètera de delicats flair plays, són importants eines de persuasió. En aquest sentit van treballar totes les delegacions presents al congrés de Göteborg. L'espanyola no es va quedar enrere». I donava la paraula al protagonista: «Cada dia, les diferents delegacions rebien un senzilla mostra, acompanyada d'un suggerent missatge, de part de la nostra candidatura. Finalment, una festa social dedicada a tots els congressistes va acabar d'arrodonir la campanya. És clar que les nostres actuacions van quedar molt per sota del potencial demostrat per les delegacions alemanya, japonesa o americana, per exemple. El que són capaços de muntar aquesta gent, és impensable! Malgrat tot, nosaltres vam saber desvetllar un interès per la nostra candidatura. Després, la negociació política va fer la resta».
