Damunt dels fogons i davant de les cassoles es dona una de les grans paradoxes, o un dels grans exemples, del camí que encara queda per recórrer en pro de la igualtat home/dona. O de com en aquesta societat la dona ha de fer el doble (o el triple) de mèrits per ser reconeguda. Malgrat, tristament, la cuina com a espai ha estat sovint un concepte utilitzat en comentaris de caire masclista, és innegable que la dona ha estat la gran portadora d'una tradició que també és cultura, com és la gastronòmica. Però quan aquesta cultura ha sobreeixit dels fogons de les llars i s'ha elevat cap als altars de la restauració, la visibilitat de la dona s'ha anat fonent en la mateixa proporció que creixia gegantinament la figura masculina. Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona el Fòrum Gastronòmic, que es va obrir amb una conferència inaugural titulada «El talent no té gènere». María José San Román, xef del restaurant Monastrell (Alacant), amb una estrella Michelin, i presidenta de l'Associació de Dones a la Gastronomia, subratllava que les dones volen «competir amb els homes en les mateixes condicions, perquè tothom té talent». Ho va il·lustrar amb unes dades que parlen per si mateixes: les dones suposen més del 55% del personal que treballa a les cuines dels restaurants, però el 90,8% d'estrelles Michelin són homes, i només el 9,2%, dones. Paradoxal i simptomàtic.
