L'historiador de Santander Miguel G. Gómez és l'autor del llibre Teixint la història en roig i negre, on analitza l'anarquisme a l'Alt Llobregat i el Cardener, editat pel Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga, amb presentació del seu secretari, Josep Cara Rincón. Avalat pel Centre d'Estudis del Bages, l'autor va explicar el seu treball a la sala d'actes del Centre Cultural del Casino de Manresa. L'obra està dividida en tres parts: la primera abasta el naixement i desenvolupament del moviment obrer, la Segona República, la revolució fins al final de la Guer-ra Civil. La segona part s'ocupa del franquisme i del postfranquisme i la tercera arriba pràcticament fins a l'actualitat. Gómez repassa els moviments polítics i socials, amb intenció revolucionària, que ara tornen a estar d'actualitat: «La història fa el seu propi recorregut, tot i que canvia d'escenari i d'estètica». Actualitza articles i investigacions avui en dia, i recorda els escrits i la militància de l'autodidacte Pedro Flores. Si la primera part del llibre és un treball acadèmic, amb recerca i contrast d'idees, la segona tracta la Transició des d'un punt de vista llibertari, amb desfeta i escissió del moviment. A la tercera, fa un recorregut pels moviments antiglobalització de caire social, polític i ecològic. A la consulta d'arxius i hemeroteques, hi afegeix la realització d'entrevistes.
Gómez explica que l'anarquisme va tenir molta rellevància, com a branca del socialisme. Inicialment lligat a idees republicanes, ateneus obrers i societats lliurepensadores, maçones i espiritistes. La dura conflictivitat social a partir del 1890 reforça la militància obrera en sindicats i una lluita de classes descarnada. Relacionat amb el Bages, esmenta López Montenegro, que havia estat fundador de l'escola laica de Sallent i parella de l'activista Teresa Claramunt de Sabadell, partidaris de la vaga general. Montenegro va portar Errico Malatesta i el barceloní Pere Esteve a fer una xer-rada a la societat de cintaires del carrer Codinella de Manresa. Durant la I Internacional, el 1872, es va editar la Revista Social, al local de les Tres Classes de Vapor, del carrer Vestales. Anys més tard, Anselmo Lorenzo recorda la reunió de militants aliancistes partidaris de Bakunin a la ciutat, on van fer un jurament a la torre de Santa Caterina, per vincular els sindicats a la lluita revolucionària. L'avalot dels consums del 1878 contra els impostos va acabar amb la mort de 15 amotinats, a Manresa. Cap al 1910 apareix un nou anarquisme relacionat amb l'educació. Esmenta la influència del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, inspirador de l'Escola Moderna, executat com a fals instigador dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona; la vaga de la Canadenca, els anys del pistolerisme amb l'intent d'assassinar Àngel Pestaña a la capital del Bages, o el periple manresà de Garcia Oliver com a cambrer de La Gàbia, i l'empresonament el 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera. A la II República, els mítings dominicals i els escrits a diaris afins donaran peu a les accions insurreccionals revolucionàries, com els fets de l'Alt Llobregat del 1932 que comporten una forta repressió i gran solidaritat en pobles com Sallent. Després de l'escissió dels trentistes, l'evolució cap al sindicalisme revolucionari donarà pas a la revolució del 1936 concretada en les col·lectivitzacions. Acabada la Guerra Civil, el moviment maquis es mostra actiu entre el 1944 i el 1946, amb reconstrucció de sindicats clandestins i l'esperança que els aliats intervindrien contra la dictadura al final de la Segona Guerra Mundial. El 1947 s'adonen que no serà així i es desanimen. En l'àmbit estatal, a les eleccions sindicals del 1966, per contrarestar el projecte de CCOO, conflueixen sectors falangistes amb anarquistes per anar junts a les esmentades eleccions. L'anarquisme es recupera el 1973 a través d'un grup de veterans que s'organitzen a partir del 1975. S'ajunten diferents perfils que hauran de conviure amb anarquistes de l'exili amb pedigrí, disposats a dirigir els sindicats anarquistes, però van entrar en crisi, en no connectar amb el moviment veïnal que ressorgia amb força. La transició llibertària acabaria el 1984, i va arribar a mínims als anys 90. La reactivació sorgirà a través de la CGT i el seu suport a moviments insurgents arreu del món que intenten buscar referents.
El 28 d'octubre del 2015, arran de l'operació Pandora, van ser detingudes pels Mossos dues noies anarquistes als bar-ris de la Guia i Mion de Manresa, però l'Audiència Nacional les va deixar en llibertat, en no trobar cap prova que les vinculés a suposats atemptats.
