El trist primer aniversari que ahir es complia de l'accident mortal que va tenir lloc a la línia de Renfe, a Vacarisses, ha posat per enèsima vegada sobre la taula el debat i la reflexió sobre la situació d'aquest servei. En la informació que aportava aquest diari quedava clar que, al llarg d'aquests 12 mesos, Adif (gestora de les infraestructures), hi ha invertit, sobretot, en el reforç de talussos. Però també s'evidenciava que, malgrat que s'hi han fet intervencions, no passen de ser pedaços en una línia que el que pateix és desfasament. Malgrat se n'han millorat trinxeres, encara hi ha dos punts per on els trens han de reduir la marxa. Però fins i tot a la resta de tram on ja no hi ha velocitat restringida, els combois hi circulen per sota de la seva capacitat. Bàsicament, perquè parlem d'un traçat obert dos segles enrere, pensat per a les comunicacions de fa dos segles i que ha quedat encotillat per una orografia i uns creixements urbanístics que donen poc marge. Ja no hi valen pedaços; calen projectes d'envegadura.
