El Gran Capitost va despertar-se satisfet de la vida. Havia somniat que ell tot sol arreglava els grans problemes d'Espanya.

En el somni, els 23 diputats de la JERCUP havien decidit votar que no a Pedro Sánchez. La investidura estava encallada. Llavors, ell, el Gran Capitost, havia reunit els capitostets del PSOE i del PP en un xalet discret, amb pernil de gla i vins Ribera del Duero, i els havia dit:

-Voleu que populistes i separatistes naveguin sempre més per l'espai sideral? Voleu que ni Vox, ni Podem, ni els indepes us tinguin agafats pels dallons?

-A qui s'ha de matar? -van respondre els capitostets.

-La crisi política farà que la gent aplaudeixi una Gran Entesa entre els vostres partits, i amb un sol diputat més arribeu als 210 necessaris per expulsar aquests espavilats de les Corts pels segles dels segles.

Els convidats van demanar detalls, i l'amfitrió els va donar.

-Amb 210 diputats podeu modificar els articles de la Constitució que regulen el sistema electoral. Podeu fer que passi de proporcional a majoritari. Que les candidatures s'hagin de presentar a totes les províncies. Que per entrar al Congrés calgui superar una barrera del 15% al conjunt espanyol. El que faci falta per aconseguir que finalment només hi hagi dos partits a la cambra, els vostres, i els altres polítics hagin de triar entre trucar humilment a la vostra porta, o plegar. Després, amable alternança entre vosaltres dos. Bonic, oi?

-Realment -van dir els convidats a l'uníson.

-També podeu aprofitar la Gran Entesa per convertir les autonomies en carcasses buides. Les competències transferides poden deixar de ser-ho amb uns quants retocs a la Constitució. Ensenyament, cultura, llengües, radio i televisió, ordre públic... poden convertir-se en matèria exclusiva i indelegable de l'Estat. Que la Generalitat pagui les escoles i els mestres -i aguanti les protestes-, però que el Govern central controli els continguts.

-Calla, calla, que em faràs plorar! -va exclamar Casado.

-Els barons regionals protestaran si els desmuntem la bar-raqueta -va objectar Sánchez.

-Deixeu-los alguns aspectes de la contractació perquè continuïn sucant i col·locant amics, i no diran res; sobretot si l'objectiu és combatre el separatisme.

El Gran Capitost es va despertar conscient que havia estat un somni, però igualment va somriure: «Segur que els catalans no em fallen».