La temporada començava amb il·lusió i esperança al Nou Congost i encara més després de veure la gran trajectòria del Baxi Manresa durant la temporada passada, que va portar l'equip a competir en els play-off pel títol i a poder jugar, aquesta temporada, en competició europea.

Calia ser conscients que repetir aquest gran èxit de colar-se als play-off seria difícil, però, després de la victòria en el primer partit que es va jugar, els resultats no han acompanyat. Es poden trobar excuses d'algun final ajustat que ha sortit al revés, dels àrbitres... i també es pot parlar del petit bàlsam que suposen les victòries dels dimarts o els dimecres en uns partits de competició europea que en alguns moments fins i tot arriben a l'avorriment màxim de la grada per la poca intensitat, especialment d'uns rivals amb un nivell clarament inferior als mínims que el mateix Baxi Manresa mostra a la lliga ACB.

Però ni les explicacions per als mals resultats de l'ACB ni les victòries -algunes de ben àmplies- a Europa no seran cap excusa a final de temporada si no es posa rumb a la situació actual d'una manera ràpida i decidida per salvar els mobles i aconseguir alguna cosa més que una ajustada permanència. Si no és així, l'equip i tota l'afició seguiran condemnats a patir tot esperant que un miracle salvi, a l'últim moment, de tornar a l'infern de la LEB.