Aquell dia Ximplilàndia es va despertar convertit en una pel·lícula de fa cent anys. Tots els colors havien desaparegut de l'espai públic per ordre de l'Alta Autoritat Alactoral -AAA o Triple A.

Mags poderosos dels quatre punts cardinals havien obrat el prodigi la mitjanit sense lluna. La gent no se'n va adonar fins que va obrir els finestrons, ja que els espais privats restaven al marge de l'ordenança.

Guàrdies amb uniforme gris, anomenats «grisos», feien tornar a casa els vianants que vestien roba de colors. Si no en tenien d'altra els lliuraven sotanes negres, llargues fins als peus.

Els pagesos no sabien quins tomàquets eren prou madurs. Va haver-hi un munt d'accidents de trànsit fins que els ajuntaments van apagar els semàfors. Els partits de futbol enfrontaven blancs contra negres, i els àrbitres podien triar entre una equipació arlequinada o xiular en pilotes; espectadors hispanoparlants feien acudits amb «el pito del colegiado».

El món observava espaordit el fenomen, que tenia el seu origen en una acumulació de denúncies que l'AAA havia decidit resoldre d'una tacada.

El color groc a l'espai públic havia estat proscrit després que els contraris a la independència el denunciessin perquè «no ens representa a tots». Aquesta prohibició va precipitar una allau de queixes contra altres tonalitats. El morat, símbol feminista, havia estat impugnat «perquè la meitat del país és masclista». El verd «perquè l'ecologisme és religió i s'ha de mantenir en l'àmbit privat». El blau «perquè té massa significats». Els colors contra el càncer els havia desqualificat l'Associació de Fumadors Criminalitzats.

Però el cop de gràcia el va donar la protesta de diverses organitzacions conservadores en contra de l'arc de Sant Martí, adoptat com emblema pel col·lectiu LGTBI, més conegut com «col·lectiu Alfabet» i que, naturalment, «no ens representen a tots i a nosaltres ens fan por». La Triple A no va tenir altre remei, per coherència, que prohibir-ne la presència pública, però com que l'Arc conté tots els colors de l'espectre visible, se'n va derivar que tots havien de ser eliminats.

El que desconeixia l'Alta Autoritat és que sota les llargues sotanes negres els ciutadans vestien les robes més acolorides i llampants, i les exhibien en interiors quan es tancava la porta del carrer mentre bevien còctels blaus i verds, menjaven fruites grogues i vermelles, i feien l'amor en tecnicolor.