La setmana passada, en aquestes mateixes pàgines, demanava «i ara, què?». La resposta ja la tenim en forma de negociació i pacte, per formar un govern de coalició, clarament progressista, mitjançant la suma del partit socialista amb Unidas Podemos, i altres partits, amb similars prioritats. El resultat final, el veurem d'aquí a pocs dies. I en podrem comprovar l'efectivitat, al llarg dels propers quatre anys.
Després de l'ara què, toca parlar específicament de Catalunya i el seu futur immediat. Portem prop de set anys de manca total de govern efectiu al capdavant de la Generalitat, de manera que les oportunitats perdudes ja no tornaran, però podem entrar en una nova etapa, encara més negativa, que endarrereixi el país fins a cotes mai imaginades.
A banda dels milers d'empreses que varen marxar, a final del 2017, han deixat de venir-ne moltes més, i algunes de vital importància s'estan plantejant abandonar el territori, si la revolta i descontrol continua. Parlem d'empreses de primer ordre, la sortida de les quals suposaria una sotragada immensa per a l'economia catalana i els llocs de treball. Vist com el president Torra, s'agafa els temes, res indica un canvi de rumb. Anem, doncs, cap a la desfeta si no s'hi posa remei.
I quin és el remei? A hores d'ara, només hi ha una sortida ràpida i eficient: convocar noves eleccions per elegir un nou Parlament i, de rebot, un nou president i un nou govern. És urgent procedir a canvis immediats, perquè el país ja no aguanta més. Son massa anys sense pressupost adient, sense acció de govern, sense decisions estratègiques per afrontar els nous reptes, només ocupats i preocupats per un procés sense cap viabilitat.
Constatada aquesta inviabilitat, és hora de girar full, i anar a polítiques realistes i concretes. Reprendre les negociacions amb el govern central, i posar en marxa tota la maquinària de la Generalitat, llargament congelada. Hi ha un munt de temes a l'espera de decisions.
Ara bé, per posar en marxa aquest procés de represa d'activitat i posada al dia, fa falta un govern preparat i eficient, presidit per una persona molt coneixedora de la realitat catalana, espanyola i europea, per portar a terme una gestió exemplar. Del conjunt de càrrecs que ocupen escó al Parlament o cadira al Consell Executiu, el més preparat i eficient és Miquel Iceta. Ho ha demostrat al llarg de tota la seva trajectòria, i ara és el millor moment per poder normalitzar la vida del nostre país.
Qui presideixi la Generalitat tindrà una tasca enorme de posar ordre en tota la seva estructura i funcions, i al mateix temps ha de tenir una bona sintonia amb el govern central, per pactar millores en el sistema de finançament, i en els convenis que afecten infraestructures, equipaments i serveis.
Hi ha una immensa feina per fer, com a conseqüència de la paràlisi dels darrers anys, però també de la manca de planificació dels executius anteriors, de manera que s'ha d'atrapar el temps perdut, tan aviat com sigui possible.
El procés independentista ha causat danys molt importants a nivell de convivència, però també en matèria de funcionament intern. Posar al dia tot l'entramat malmès requereix tenir un president preparat i amb capacitat suficient per coordinar administracions i apaivagar els danys produïts, en tots els nivells. La preparació de Miquel Iceta és indiscutible, però també la capacitat per gestionar acords i pactes amb altres forces polítiques, de manera que s'acabi el govern per a una part del país, i es passi a pensar i governar per al país sencer.
Estic convençut que vist tot el que ha passat les darreres setmanes, hi ha moltes persones que volen llei i ordre, i efectivitat en l'acció de govern. És hora de governar i deixar enrere la gesticulació i la recerca de vies impossibles.
