El pacient que seia a la consulta del doctor Pastilles vestia roba sense tenyir, cosida amb cordills de cànem, i calçava espardenyes de vetes. Res no feia pensar que al cap de cinc minuts intentaria assassinar el facultatiu.
-Estic desorientat. Jo soc ecologista, vegà i anticapitalista. Evito tot el que és químic i estalvio aigua. Per no malbaratar-la, només em dutxo un cop per setmana durant un minut.
-I li toca d'aquí a una estona.
-Com ho ha endevinat?
-Olfacte professional. Que és el que l'angoixa?
-Tinc sentiments contradictoris davant la reducció de les restriccions als parcs eòlics i de plaques solars. És un fet que contribueix que les energies alternatives substitueixin les que emeten gasos responsables de l'efecte hivernacle.
-I això com el fa sentir?
-Bé, però al mateix temps estic a favor dels ocellets bonics, i les pales dels generadors eòlics els maten abans que els puguin matar els esparvers.
-I això com el fa sentir?
-Malament, però al mateix temps reduïm el consum de petroli, que és lleig i negre i fa pudor i un fum fastigós.
-I això com el fa sentir?
-Satisfet, però els grans camps de plaques solars roben terrenys al conreu de sègol integral de quilòmetre zero.
-I això com el fa sentir?
-Preocupat, però alhora permeten que a pagès hi quedi algú, ni que siguin els vigilants i els de manteniment.
-I això com el fa sentir?
-Content, però aquestes instal·lacions requereixen unes grans inversions que només estan a l'abast dels fotuts oligarques de l'Íbex 35.
-I això com el fa sentir?
-Irritat, però almenys deixem d'enriquir les multinacionals del petroli i les autocràcies masclistes del petrodòlar.
-I això com el fa sentir?
-Cofoi, però les esteses de generadors eòlics a les serralades espatllen aquest paisatge tan bonic que hem rebut dels avantpassats.
-I això com el fa sentir?
-Malhumorat, però si espatllen el paisatge deixaran de venir els turistes pixapins i camacos que prostitueixen el medi rural i natural. En resum, que no aconsegueixo decantar-me.
-I això com el fa sentir?
-Ara mateix, cansat i fins als nassos que em faci la mateixa pregunta un cop i un altre.
-Se sent cansat. Vet aquí una resposta clara i sense objeccions. Estem avançant. Digui, haver admès el seu cansament, com el fa sentir?
