Heu vist les dramàtiques imatges del koala perdut i moribund en un mar de foc als boscos australians? La pobra bestiola dijous encara lluitava per continuar viva. Si es refà, serà miraculós.

Segur que heu vist els enfrontaments entre ciutadans i policies als carrers de Xile i Bolívia. Els morts civils protestaven per les retallades i/o abusos dels respectius governs, oi? De Veneçuela fa dies que no ens en parlen, els mitjans, però segur que el foc crema en somort i rebrotarà oportunament.

El que es veu que ja és imparable és la revolta dels iraquians contra els dirigents post- Saddam, campions de la corrupció. Sabeu que la gent ja comença a comparar-los amb l'anterior dictador? Diu que els aiatol·làs iranians tenen art i part en el conflicte iraquià, i que també participen en el moviment reivindicatiu que ha fet plegar el govern del Líban. En tots els casos és la població qui diu estar tipa de tanta ineficàcia i nepotisme.

En la mateixa àrea geogràfica, però als antípodes ideològics, culturals i religiosos, l'acusació de la Fiscalia israeliana contra el president Netanyahu per frau, suborn i abús de confiança. La ferum de cor-rupció és veu que és insuportable, per molt president que sigui.

Més: la confluència d'interessos inconfessables del turc Recep Tayyip Erdogan, el sirià Baixar al-Assad, el rus Vladímir Putin i el nord-americà Donald Trump ha crucificat els kurds, «un poble resistent amb 2.600 anys al bàndol perdedor de la història», segons descripció precisa del periodista Toni Cruanyes.

I, com que hem esmentat Trump, dono per descomptat que esteu al cas de l' impeach-ment que penja sobre el cap del president nord-americà. Practicant visceral de les fake news, Trump veu com se li acaba la mínima credibilitat que els seus votants li mantenien.

La mateixa que ha acabat de dilapidar sa altesa el príncep Andreu, segon en la nissaga de la corona anglesa, quan ha volgut justificar la seva conducta sexual amb menors d'edat.

De la resiliència dels hongkonguesos que s'enfronten al gegant xinès per defensar drets i llibertats no cal parlar-ne gaire, perquè la seva lluita tots la tenim ben present, a causa del paral·lelisme que ha tingut amb la de l'independentisme català en els darrers mesos.

Precisament, doncs, el que passa arreu del món aquests dies (miracles, protestes, reivindicacions, escàndols) és el que obliga a reflexionar i comparar fets, decisions que també ens afecten a tots, tots els catalans: Europa suspèn els comptes espanyols perquè «inflen» els ingressos; el president del Parlament Europeu revisarà el posicionament actual i acceptarà la sentència del TJUE si reconeix Puigdemont i Comín com a eurodiputats; la patronal de Foment denuncia les pèrdues ocasionades pels talls de l'AP7, però no denuncia el dèficit fiscal, ni les inversions incomplertes en infraestructures, ni en el Corredor Medi-terrani; la no desmentida renúncia del PSC a la immersió lingüística, per aprofitar els vots que quedaran orfes ara que Cs s'escola; els esgarips que ha provocat la proposta de treure la comissaria de Via Laietana i convertir l'edifici en monument de la repressió; Aznar anuncia «crisi de conseqüències devastadores» pel pacte PSOE-Podemos; el TSJC no escolta Torra i passa de Boye...