P er iniciativa d'Òmnium Cultural del Bages -Moianès, 24 persones van assistir el dia 9 a la manifestació independentista de la Catalunya Nord, que va reunir més de 4.000 persones a Perpinyà, per recordar el tractat dels Pirineus, del 7 de novembre del 1659, que va significar la pèrdua del Rosselló i la partició de la Cerdanya: una, sota dominació espanyola, i l'altra, d'administració francesa.

La manifestació encapçalada per la presidenta d'Òmnium de la Catalunya Nord, Montserrat Biosca, va partir de la plaça Catalunya fins al Castellet, on es van llegir diversos parlaments. Melcior Mauri, actual president d'Òmnium Catalunya, va recordar Jordi Cuixart, empresonat per un relat inventat de sedició pel Tribunal Suprem espanyol. Els manifestants, molts d'ells parlant en francès, van reivindicar tots els represaliats catalans, empresonats per motius polítics a Espa-nya, un estat incapaç de dialogar sobre el dret d'autodeterminació, ni de reconèixer la victòria independentista en el referèndum de l'1-O. Lluny de solucionar el conflicte per vies democràtiques continua utilitzant la repressió contra una població cada vegada més transversal, que exigeix un referèndum legal definitiu.

Els expedicionaris van visitar el Castell Reial, l'actual Palau dels Reis de Mallorca. Era una fortalesa medieval, dalt d'un puig de Perpinyà. El guia nord-català, Serge Perelló, va explicar que la ciutat passa a la Corona catalanoaragonesa, amb la conquesta de Jaume I, que també era senyor de Montpeller, al segle XIII. En morir el 1276, va deixar al seu fill petit, Jaume II, el Rosselló i la Cerdanya, les ter-res de Montpeller i les illes Balears, amb la capital a Perpinyà, centre d'aquests territoris comercials. Després va passar al seu fill més petit, Sanç, i tot seguit a Jaume III, que hi va viure de jove. El 1343, el seu cosí de Barcelona (Pere III, el Cerimoniós) li va prendre les illes Balears i el 1344 només li va deixar Montpeller, que es va vendre al rei de França, amb què va finançar una guerra que li va costar la vida a Llucmajor. Les possessions del Rosselló i la Cerdanya van tornar a la Corona catalanoaragonesa. Amb l'entrada de la dinastia castellana dels Trastàmara, es van produir revoltes a la Catalunya sud. El 1462, Joan II d'Aragó va demanar l'ajuda del rei de França, Lluís XI, que el va finançar, a canvi de renunciar als comtats de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Baiona. El Castell Reial va passar a fortalesa militar, amb pocs soldats. Carles VIII de França va retornar els dos comtats als reis catòlics: Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella. Més tard, l'emperador Carles V va fer construir noves muralles amb cairons. Felip II de Castella va realitzar la nova escala espa-nyola. El setge de Perpinyà del 1641 va durar 10 mesos i el 1659, amb el tractat dels Pirineus, Felip IV regala a França els territoris del Rosselló i part de la Cerdanya. El nou ocupant, amb el marquès de Vauban, fortifica diversos indrets de Vilafranca al Pertús, per dominar la població catalana. Des del 1913 és monument històric. El 1963, el Consell General dels Pirineus Orientals n'acaba la reconstrucció.

Es visita l'esplanada on es feien els torneigs dels cavallers de l'alta edat mitjana. Hi havia jardins reials i una reserva de caça. Les dues torres principals tenen parets que fan 1,50 metres d'amplada. Cal remarcar la torre de l'homenatge, la barbacana i la porta reial d'entrada lateral. També se'n conserva el pati d'honor, amb un arc de mig punt romànic i voltes de punt rodó gòtiques. A sota, la gran cisterna del castell i les cuines. Al pati sud, hi ha el gran pou de 26 metres de fondària per a aigua potable per fer funcionar els molins, les sitges, un pou de gel i el forn de pa. Les cel·les i les sales de guàrdia. El rei s'estava al primer pis, al costat de la sala de justícia. Al nord, hi ha la sala de la cancelleria per dirigir el reialme. Una escala monumental porta als apartaments del rei i la sala per als visitants. La reina té els apartaments a l'altre costat. A més de la sala de les Corts, destaquen dues capelles: Santa Maria Magdalena a baix i la Santa Creu, a la part més alta, convertida en sala d'armes, quan va ser militar. De l'interior, cal remarcar la llotja del rei, amb una escriptura geomètrica àrab que diu Al·là, exemple de la tolerància religiosa, durant el regnat de Jaume II.