Hi havia una vegada a la noble i cristiana capital de la Bergistània, més o menys quan Anníbal i la seva legió d'elefants van travessar-la fent una gatzara que ni per la Patum, que els bergistans es van reunir per fer un procés participatiu i decidir, entre tots i totes i de comú acord, amb el màxim de consens, fer una estació d'autobusos ben maca. Apa. Aquella rònega parada d'allà al passeig de la Pau era una vergonya. Les quadrigues de cavalls s'encallaven al capdamunt de la plaça de la Creu, sobretot a primera hora del matí amb el trànsit escolar. Primer van pensar que la podrien posar als baixos de l'edifici del mercat municipal, tan lluent i modern, acabat d'estrenar. Van fer-ne una maqueta i tot, ben xula. Però, ai las. No es va pas fer, potser perquè la Ronda Moreta era massa estretota. Van anar passant els anys i els bergistans van persistir, llevant-se ben d'hora, ben d'hora, i van prosperar, i fins i tot Berga va esdevenir una ciutat de renom. S'hi va inventar la maixerina, el tèxtil hi donava feina, les mines també . Però va arribar una crisi lletja. Molta gent va anar a l'atur. I qui dia passa any empeny. Llavors van començar a fer cases i cases. Però l'estació no arribava malgrat acords i plans de viatgers. Després de veure's una poció ultramàgica, l'Obèlix (i l'Idèfix) van viatjar per l'espai- temps i van veure que el 2867 Berga ja havia trobat la ubicació ideal per a l'estació: Gironella.
