No n'hi ha prou de sentir els sorolls bucals de qui parla. Tampoc no és suficient el lament sentimental de qui plany la desgràcia dels altres sense moure ni un dit per capgirar-los-en les causes.
Davant la realitat hi ha, almenys, tres actituds que caracteritzen la relació de la modernitat amb l'esdevenir de la història: la de l'espectador, la de l'indiferent i la de l'implicat. L'espectador mira; l'indiferent hi veu sense mirar i hi sent sense escoltar; i l'implicat mira, escolta i actua en conseqüència.
L'espectador potser gaudeix, se sorprèn, s'angoixa o, fins i tot, s'horroritza. Una implicació, però, pobra i efímera. Sense rastre ni valor transformador. A tot estirar, la seva poca implicació és solament una sacsejada de sentiments que dura tant com ha durat la seva visió passiva de la realitat.
L'indiferent es manté del tot aliè al que passa i a les persones que comparteixen el seu temps i el seu espai. I no diguem al que passa lluny i a les persones que hi viuen. Els esdeveniments no l'afecten. Ni en gaudeix. Ni se'n sorprèn. Res no l'angoixa. L'indiferent és eixut. No té sang ni cor. No mourà un dit per res. No intentarà resoldre res. No capgirarà res.
L'indiferent i l'espectador s'assemblen en el fet de ser presa fàcil dels aprofitats, dels qui han fet del poder l'objectiu de la seva vida, dels qui viuen per amuntegar. D'uns aprofitats que s'assemblen als indiferents i espectadors per la seva incapacitat de reconèixer un germà en el proïsme.
L'implicat és aquell que mira, escolta i, sobretot, contempla els esdeveniments i les persones. Contempla atentament la realitat. Hi descobreix el valor de la humanitat compartida i, a partir d'ací, es desviu per ajudar a viure l'entorn.
L'implicat fa realitat l'exhortació de Jesús als seus, quan els diu que vetllin (ho recorda el fragment evangèlic que es llegeix a missa aquest diumenge). Quan els exhorta a no distreure's amb els reclams aliens a la humanitat necessitada d'atenció activa i de solidaritat profunda, amb els pobres com a centre d'atenció prioritari.
El principal enemic dels implicats és la distracció, la temptació de fixar-se en la magnificència de la desgràcia i no adonar-se del sofriment de qui la pateix, per exemple.
L'implicat sap que el que cadascú pot fer, per petit que sigui, contribueix al benestar o la misèria de tots. Que la seva acció particular té repercussions en la vida compartida amb els altres, en la societat. Per això, l'implicat es posa, indefectiblement, al servei dels pobres.
