He conegut un home que va tenir un somni, i el va fer realitat. De fet tota la seva vida ha girat al voltant d'un somni que no era un somni qualsevol.
He treballat amb ell durant 10 anys, compartint una manera de viure especial, i he vist la intensitat de la passió. Absoluta. Desmesurada. Ell era nòmada, jo anava i venia des de Manresa, per tractar amb ell setmana rere setmana allà on fos, sempre dins el seu carruatge, casa seva. En marxar sempre em deia: «Vinga, nen! vigila a la carretera». M'ho deia ell que hi ha viscut sempre, a la carretera. Potser justament per això.
El seu somni era el circ, i no un circ qualsevol. Va somniar un circ bonic, el més bonic, i el va fer, li va donar forma i el va fer girar arreu del món. El seu somni era, és, el Circ Raluy. Tot un llegat. Tot un referent. Un circ preciós, entranyable, acollidor, melancòlic... Un circ d'abans. Un circ a l'antiga, deia ell. Ell n'estava enamorat, del seu circ, del seu somni, dels seus detalls, dels seus carruatges antics, buscats i comprats i recuperats de qualsevol part del món. No em sé imaginar aquest país sense aquest circ bonic que va plantar cara a un panorama desolador ple de circs lletjos i mal cuidats.
Després vindria el Soleil, sí, però aquesta seria una altra història. Sí, aquest país no ha sabut cuidar el circs i de vegades els circs tampoc han sabut cuidar-se i fer-se valorar el seu espai. Les lleis no hi han ajudat. Ni ara encara.
El Circ Raluy ho va capgirar tot. T'hi apropaves i entraves en un somni on s'il·luminava tot. Com el del Carlos. Tots duem dins un somni de nen on hi ha un circ bonic on passen coses increïbles. I on no s'atura el temps. I on la màgia flueix. I on compartir l'emoció, el risc, la destresa i la bellesa.
El Circ Raluy ha estat, és, una aportació valuosíssima per a la vida cultural d'aquest país que ha gaudit d'un circ únic per obra i gràcia d'un Carlos Raluy somniador que ens va deixar fa just una setmana. De cop, sense avisar. El seu cor es va aturar just el dia que el circ, amb Carlos Raluy al capdavant, havia arribat al Port Vell de Barcelona per muntar el circ per Nadal. Com cada any. Divendres, sense ell, el circ va debutar a la capital. La funció ha de continuar...
Una mort sobtada que ens deixa orfes i astorats i que és també una mort poètica i digna d'un somni que algun dia ha de tenir final. És la vida.
No m'imagino Carlos Raluy fent cap altra altra cosa que no fos seguir amunt i avall amb el seu circ, el seu somni, la seva vida.
Gràcies pel somni, Carlos. I per compartir-lo.
