Els que hagueu tingut la santa paciència d'anar llegint les columnes que he escrit els últims anys en aquest espai segur que sabeu que soc partidari del VAR. Crec que sempre és més just que una acció s'analitzi i es determini com s'ha de considerar amb tots els elements a damunt de la taula que no pas amb la simple percepció d'una persona. Però algunes actituds sobre la introducció d'aquesta tecnologia, i també, i sobretot, la de l' instant replay en el bàsquet, em fan flexibilitzar el meu posicionament.
Continuo pensant que s'han d'utilitzar les eines de les quals disposem, però dubto que qui les ha de fer servir tingui suficient mesura. En els mesos de funcionament del videoarbitratges s'ha pogut comprovar que és extremament útil per a accions com fores de joc, identificació de jugadors que fan faltes, si la pilota és dins o fora del camp o per situar el rellotge en el temps adequat. És a dir, situacions de blanc o negre, sí o no. Però també que, quan hi intervé la interpretació humana, és nefast. No es poden allargar els partits de bàsquet més de dues hores per analitzar suposades faltes antiesportives que un àrbitre de primer nivell hauria de saber valorar en directe. Ni es pot argumentar que amb una imatge a càmera lenta es pot entrar a valorar la força amb la qual ha estat feta una entrada o una empenta. Totes aquestes aplicacions errònies espatllen la vida que té un partit i ens fan pensar que les màquines són objectives només fins que les utilitzen persones.
