Deia, fa molts anys, al meu llibre Imatges de la Patum a la II República, publicat a Barcelona per l'editorial Llibres de l'Índex l'any 2007, i que vaig tenir el goig de presentar al Palau Robert de Barcelona per l'amic, aleshores batlle de Berga, Ramon Camps, i a la biblioteca de Berga pel bisbe solsoní Jaume Traserra i Cunillera: «Antoni Campañà Bandranas (Arbúcies1906 -Barcelona 1990) va ser fotògraf i editor. Va estudiar Peritatge Mercantil, a l'any 1933 va marxar a Munic per assistir a un curs impartit pel fotògraf alemany Willy Zielke. En aquesta època realitza una de les la seves imatges més guardonades, Tracció de sang, uns cavalls que tiben uns llauradors, la Generalitat la va adquirir per incorporar-la al fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Va publicar a l'any 1946 el llibre Orientaciones Fotográficas. Arran del Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952 va fundar la Sociedad Postales Color CYP amb el també fotògraf Joan Puig - Ferran. L'any 1951, va traslladar el seu estudi de la Rambla de Catalunya al carrer Pelai de Barcelona. Té editats 14 llibres de caire turístic. Va publicar fotos a la premsa barcelonina com: La Vanguardia, El Día Gráfico o Vida Deportiva i és cofundador a l'any 1950 del diari esportiu Dicen. Va rebre molts premis internacionals de fotografia, era membre d'honor de la Federació Internacional de Fotografia d'Art FIAP. Va estar vinculat l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya». En aquest llibre publicava 25 fotos de la darrera Patum abans de l'inici el 17 de juliol del 1936 de la guerra civil i afegia: «Les curioses fotos d'Antoni Campañà de la Patum de l'any 1936 són del diari de Barcelona La Vanguardia i a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires.»

També explicava que de la revista argentina «una curiositat d'aquests anys és l'article La Patum de Berga, de Joan Amades, publicat el juny de 1937 a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires, acompanyat per unes excel·lents fotos d'Antoni Campañà Bandranas». Amades, en el text que acompanyava les seves fotos, defensa la importància i catalanitat de la festa catòlica del Corpus, justament en un any, el 1937, en què a Berga per la persecució religiosa no es va poder fer Patum, com tampoc l'any següent, 1938. Calgué esperar l'ocupació militar de Berga el 2 de febrer del 1939 per tornar a tenir per Corpus Christi d'aquell any de nou Patum. Evidentment, també, vaig escriure: «Agraeixo molt especialment a Antoni Maria Campañà i Capella les facilitats donades per publicar les fotografies del seu pare Antoni Campañà i Bandranas». A la presentació de Barcelona va venir Antoni Maria Campañà, em va confessar, molt sorprès, que desconeixia les publicacions del seu pare a la revista catalana de Buenos Aires de les fotos de Patum. Ara, l'editorial barcelonina Comanegra acaba de treure el llibre La capsa vermella, la Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà, on hi ha tres fotos de Patum.

Si a Berga ja es pogués disposar, com fa anys que reclamo, d'un bon centre de documentació, difusió i arxiu de tot el que fa referència a la Patum, sota la direcció d'un bon i competent arxiver, podríem gaudir i podríem consultar tot el ric material patumaire que hi ha, dispers, per tots aquests mons de déu. Caldria escanejar, inventariar, classificar i catalogar tot el que hi ha de Patum, i això caldria fer-ho com més aviat millor, si no.... malament rai.