Lluís Espinal ara passaria de la vuitantena, i si la salut l'hi hagués permès ens explicaria una història de compromís i lluita. Malauradament, fa 40 anys, aquest jesuïta fill de Sant Fruitós va ser assassinat a Bolívia. Tenia com a delictes haver estat un religiós compromès amb els més necessitats, un comunicador bon coneixedor de la força dels mitjans per donar a conèixer les idees per al canvi, i un professor de cinema que va fer escola furgant en el món del cinema social. Ahir, a Sant Fruitós de Bages, la comissió que s'ha creat per recordar el testimoniatge de Lluís Espinal va anunciar un any d'actes que comença el proper dia 13 de desembre.
En el terreny teològic i sacerdotal, caldria inscriure'l en el corrent anomenat teologia de l'alliberament. Potser sense exercir un lideratge de pensament teòric tan important com un altre religiós bagenc, el bisbe claretià fill de Balsareny, Pere Casaldàliga. Però a Bolívia, sense cap mena de dubte, amb un ascendent importantíssim, que encara avui perdura. Qui va ser Espinal a Bolívia, què va ser el Lucho, es veurà en els actes que s'organitzen des de Sant Fruitós, però de manera coordinada amb el món de la comunicació i el periodisme, amb el món del cinema, amb el testimoniatge local i familiar que el feien sentir de la Catalunya d'interior, i, òbviament, de l'esperit religiós, sobretot del catolicisme més social.
