El nou sistema de tarifes i abonaments de l'Autoritat Metropolitana del Transport privilegia més que fins ara els usuaris habituals del transport públic i penalitza els esporàdics. Aquesta priorització té beneficiats i damnificats, com qualsevol altra, però és plausible en la mesura que té sentit que l'usuari més protegit sigui el més habitual, i en la mesura que, el que realment millora la mobilitat i redueix la contaminació, és l'ús habitual. Una altra cosa és que s'hagi triat el terme «casual» per denominar la targeta per a viatgers esporàdics, una paraula que no té aquest sentit en català i que es deu haver elegit per donar a la targeta una sonoritat anglòfona i «guai», malgrat que tampoc en anglès no és aquest el sentit habitual de la paraula. És una elecció frívola que degrada la llengua i ridiculitza els seus autors. Tanmateix, el problema principal de la nova tarifa és que el Berguedà no té beneficiats, només té damnificats, i mai un sistema pot ser perjudicial de forma integral per a tota una comarca. És una nafra inadmissible, indignant per als berguedans, i que exigeix una correcció.
