L'alumne va interpel·lar el professor de Filosofia Quotidiana amb aquesta pregunta: «Professor, el nom fa la cosa?»

-N'hi ha que s'ho pensen. I n'hi ha que s'aprofiten dels que s'ho creuen. Per exemple, el canvi de nom de la T-10 és un truc per amagar un fort increment de preu. L'apugen l'11% i al mateix temps la rebategen; ara es dirà T-casual.

-I tanmateix serà la mateixa cosa que l'anterior.

-Exacte. Continuarà sent un abonament de deu viatges, però cada anada i tornada de Manresa a Barcelona ens costarà un euro més. Per ser precisos, 97 cèntims més.

-Per a la gent que va i ve cada dia laborable o lectiu són uns quants euros al cap del mes i de l'any.

-De fet, a aquests se'ls ofereix l'abonament mensual, que s'abarateix notablement. I que, per cert, no està accessible per als del Berguedà.

-Sempre n'hi ha que els toca clatellada i mitja.

-Però allò que ens ha de revoltar és que aixequin cortines de fum amb els noms, i que esperin que ens ho creguem. La T-casual és la T-10 amb el preu salvatgement incrementat, i la resta és literatura per enganyar.

-De totes maneres, si no s'ho creu ningú...

-És que n'hi ha que s'ho han cregut! He escoltat i llegit titulars del tipus «s'elimina la T-10». Imprecís! El titular correcte seria: «Encareixen la T-10 i la rebategen per dissimular».

-I el nom de l'abonament mensual es converteix de T-mes a T-usual.

-Ho trobo absolutament infantil! Sembla una d'aquelles pedagogies de Barri Sèsam: alt/baix, gros/prim, usual/casual. I és un nom mentider, perquè si vas a Barcelona deu dies de cada mes et surt a compte la T-casual, però aquesta freqüència no et converteix en un viatger casual, sinó usual, és a dir, habitual.

-Afectat per un augment de l'11%, i no te'n pots escapar.

-Excepte si els teus punts d'origen i destí són a prop de sengles estacions de Renfe, i no has d'agafar cap metro o autobús, ja que els abonaments del tren de la bruixa són més barats. Però no és cap consol. No troba, dilecte alumne?

-Soc plenament conscient que la lluita contra els tentacles de l'Estat, àdhuc els ferroviaris, suposa pagar un preu. Pagaré més però viatjaré en mitjans de transport nostrats, amb el llaç a la solapa, la república al cor i la cartera prima -va dir l'alumne, que era jove i ardent.