El català encara és una llengua viva, però alguna cosa s'està morint en la cultura lingüística de la nostra classe dirigent si un organisme de les principals institucions del país decideix batejar unes targetes de transport amb els noms d'Usual i Casual desafiant tots els diccionaris; i alguna cosa es deu estar morint en la neurona lingüística dels catalanoparlants si una cretinada d'aquest calibre no provoca primer una gran riallada i, després, una xiulada monumental. Indiscutible: casual no vol dir esporàdic. L'ús casual del tren seria així: «Mira, he sortit un moment per comprar un succionador de clítoris i, sense adonar-me'n, he acabat casualment a la Renfe; va, ja que soc aquí faré el volt fins a Montcada Bifurcació». No, això no passa. El casual dels trens catalans no és agafar-los, és que arribin a l'hora. I sí, ja entenc que Usual i Casual busca transmetre un aire guai, cool, modernet i tal. Però un nom tan palesament incorrecte i provincià no es toleraria si no fos perquè tenim el català com el tenim. Usual i Casual s'han triat i acceptat perquè són una expressió perfecta del català zombi que es va imposant: paraules incorrectes en català que es trien perquè són idèntiques en castellà i sonen a anglès, tot i que, en anglès, ni es diuen així ni signifiquen això. Els guiris pensaran: «Casual? My god! vol dir que no cal corbata?». En fi, segurament els noms que els agradaven de debò eren Fast & Furious, però tal com va el servei no van tenir pebrots.