La investidura de Pedro Sánchez continua submergida en un mar d'indefinicions. L'estrena del nou Congrés de diputats va comportar escenes ridícules com l'entrada a empentes i rodolons de Cs i Vox, barallant-se a crits per ocupar els que consideraven els millors seients del Congrés. O les sorolloses protestes de les bancades de la dreta quan els diputats independentistes catalans i bascos feien servir fórmules imaginatives per acatar la Constitució per imperatiu legal. Tot plegat forma part habitual del circ polític i ja no hauria de sorprendre. Però constituïts oficialment el Congrés i el Senat no hi ha pas fixada data concreta per a la investidura de Pedro Sánchez. Dimarts mateix, la segona reunió d'ERC amb el PSOE es va tancar amb un comunicat conjunt, signe d'una certa entesa si més no provisional, que ja veurem fins on arriba. El més significatiu d'aquest comunicat és que reconeix que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat s'ha de resoldre políticament. I que s'hi afirma que en les reunions «s'ha avançat en la reflexió per activar la via política» per canalitzar aquell conflicte. Una afirmació que no compromet a gran cosa però que té, si més no, un to positiu. Igualment com la primera trobada de JuntsxCat amb el PSOE que va tenir lloc dimecres i que també «va anar bé» segons tots dos interlocutors.

Com acabarà tot plegat? Fa pocs dies que El País publicava un article amb un títol que literalment deia: «El PSOE ofrece a ERC desarrollar el Estatut y más inversiones» i detallava que per vèncer la resistència d'ERC de cara a la investidura de Sánchez, el PSOE preparava un nou sistema de finançament autonòmic, un augment substancial de la inversió de l'Estat a Catalunya, la retirada de recursos judicials no relacionats amb el procés i la reforma de les lleis per fer possible el desenvolupament de l'Estatut que el Constitucional va retallar l'any 2010. Si amb aquesta estratègia -un simple retorn a l'autonomisme- Pedro Sánchez pensa que ja ha guanyat la investidura s'equivoca del tot, ja que ni ERC ni JuntsxCat no s'hi avindran. Primer perquè la credibilitat, prou comprovada, de les promeses del PSOE és nul·la. Però sobretot perquè després de l'1 d'octubre de 2017 es va entrar en una fase que ja no és autonòmica. El PSOE encara no se n'ha adonat? No ha llegit tampoc l'article conjunt d'ERC, JuntsxCat, la CUP, Més per Mallorca, Bildu i BNG que s'acaba de publicar?

Un esdeveniment destacat de la setmana és la conferència internacional sobre el clima que s'està celebrant a Madrid. El canvi climàtic genera unes situacions de perill real i imminent que fins ara no havien estat percebudes per la gran majoria de la població. A primera vista pot semblar que és un tema tècnic o científic, fora de l'abast dels ciutadans normals. Però no és així, perquè tothom en patirà - fet ja n'hem començat a patir- les conseqüències. O bé podríem pensar que la salvaguarda del clima no és un problema polític. Seria un altre greu error. Els ciutadans hem de pressionar els governs per tal que amb tota urgència adoptin mesures valentes, gens fàcils d'acceptar, però que han d'evitar mals majors. Ens hem d'adonar d'una realitat inexorable: o es prenen decisions immediates o deixarem un món tràgicament malmès a les generacions futures.