A l'entorn del 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, surten estadístiques als mitjans. Omplim diaris aquella setmana parlant de xifres. Dades que visibilitzen aquesta greu xacra social. Dades que escandalitzen. Dades que evidencien que com a societat hem fracassat. Però les xifres no s'aturen aquella setmana. Malauradament. Només una setmana després del 25 novembre, tornem a lamentar una nova presumpte víctima de violència masclista, un total de 13 des de començament d'any.
Els últims anys, les violències masclistes i especialment les violències sexuals han estat al centre de moltes notícies i mobilitzacions. Violències sexuals que surten a la llum, i que durant tants anys, i encara ara, estan molt invisibilitzades. A les festes majors de molts pobles de Catalunya, hem vist els Punts Lila, i a Manresa també hem tingut els Àngels de Nit. Accions d'informació, prevenció i sensibilització que fa uns anys enrere no s'havien plantejat tant a les festes populars dels nostres pobles i ciutats. Però el problema no són les festes populars, ni les festes majors, ni els locals d'oci nocturn... són els comportaments i les expressions d'un sistema patriarcal. Un sistema basat en les desigualtats entre dones i homes. A més, hem vist com aquestes violències es veuen reforçades per un sistema judicial patriarcal i una violència institucional parcial que fa aflorar el masclisme arrelat en els fonaments més interns de les estructures del poder judicial. Uns tribunals que culpabilitzen les víctimes de les agressions sexuals. Ho hem vist amb el cas de la Manada de Pamplona i el cas que hem tingut a Manresa, entre d'altres. Un escàndol. Una autèntica vergonya.
Aquesta realitat patriarcal i endocèntrica és una realitat complexa causada per les desigualtats de gènere que perviuen encara ara en la nostra societat. Cal continuar perseverant, més que mai, per avançar efectivament en la seva eradicació. Ara que veiem, a més, una extrema dreta que nega, qüestiona i menysté les desigualtats entre dones i homes, cal continuar treballant incansablement des de tots els àmbits per eliminar les estructures que ens impedeixen arribar a la plena i real igualtat d'oportunitats a través de la sensibilització, detecció, prevenció i atenció de la violència masclista des de tots els agents actius.
Amb fermesa, convicció, coordinació entre tots els àmbits podrem abordar aquesta greu xacra social. Ara fa pocs dies el Govern, a través de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM), va anunciar l'obertura de 4 nous Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE), serveis especialitzats per atendre víctimes de violència masclista, un dels quals serà a la nostra comarca, al Bages. Crec que l'apunt és important, aquesta ha estat una demanda rellevant des del col·lectiu d'entitats i professionals de l'àmbit. Sabem que mai seran suficients els recursos i les actuacions mentre hi hagi una sola víctima de violència masclista, però també hem de saber que tots nosaltres som agents actius per combatre-la. Tolerància zero davant qualsevol agressió o davant de qualsevol complicitat amb els agressors. Sabem que només construint una societat igualitària i respectuosa tindrem el país que tant desitgem, una Catalunya lliure, sense violències ni desigualtats entre dones i homes.
