Els senyals inequívocs ja són aquí: invasió de llumetes, ciutadans colgats de bosses comercials que semblen caminar soles, embussos de trànsit, sopars d'empresa assassins de dietes, amics invisibles que rebran estris inqualificables amb destinació als trasters oblidats... ja és Nadal. Malgrat l'aversió que pugui produir aquest desfici de tradicions angoixants, tothom es transforma i tots acabem cedint al manual del bon Happy Christmas, cada any acabem aprovant l'assignatura i malauradament encara no s'ha inventat la fórmula per convalidar-la amb una acreditació de bon pastoret, que puguem mostrar tot dient: «Eps! Que això jo ja ho he superat».

Agafem-ho pel costat positiu, encara que em puguin tractar de nadalero vintage confessaré que els mercats de Nadal són el meu punt dèbil i els he seguit per mig Europa; siguin més grans o petits, més fashion o més rurals, gratuïts o de pagament, espectaculars o entranyables, tots tenen un model comú i no cal descobrir la sopa d'all, o de galets si hem de ser fidels a l'època; un grapat de parades de productes artesanals, una variada oferta gastronòmica salada o ensucrada, una bona proposta de begudes fredes o calentes amb un elevat grau alcohòlic per fer pujar la temperatura corporal i tot al voltant d'una o diverses atraccions centrals, ja sigui en format de representació teatral majoritàriament pessebrístiques, o actuacions musicals amb un repertori on no falta el Santa nit o el Jingle bells. Emplaçats en un entorn urbà històric o en un entorn natural idíl·lic, si els mercats estan ordenats al voltant d'una fantàstica pista de gel, ja són la pera i es converteixen en el centre de la vida social i de l'oci familiar, nucli de somriures, bons desitjos i disponibilitat a obrir les carteres per tancar els problemes.

Tots els mercats de Nadal són així? No, tots no. Manresa, ciutat sempre avançada i resolta a l'aposta ferma per la innovació tradicional, fa anys que va per lliure i munta una estupenda pista de gel, però en lloc de disposar una oferta d'artesania i gastronomia al seu voltant per unificar tot aquest esperit nadalenc en una espatarrant concentració que podria anar de Sant Domènec a la plaça Clavé, opta per diversificar l'oferta, fomentar l'exercici físic de la ciutadania i fer-nos anar amunt i avall, de les parades d'artesans del Passeig a la Fira de Santa Llúcia o la residència del príncep Assuan a la plaça Major, perquè quedem una mica més repartits i la caminada -com diu la nadala autòctona de l'amic Xavier Serrano- després de fer parada i posar-nos els patins a Sant Domènec, ens faci bategar el cor. Potser no tindrem un gran mercat de Nadal, com ens passa amb el de Puigmercadal ens falta trobar-hi la fórmula, però de patinar damunt la pista de gel o muntant esdeveniments, en sabem una estona.