La cimera pel clima que se celebra a Madrid ha projectat més enllà de la galàxia l'estrella Greta Thunberg. La sueca se sorprenia, divendres, de l'allau de mitjans que l'havien rebut a la seva arribada a la capital espanyola, una majúscula demostració d'interès que va anorrear la jove i el seu entorn familiar, tot i l'experiència que ja acumula Thunberg en atenció mediàtica. Greta Thunberg és el rostre d'una protesta global contra les agressions mediambientals que posen en risc el futur del planeta. Però la puixança de l'adolescent Thunberg, amb un discurs tan entusiasta com glacial i pertorbador, també corre el risc de centrar la reclamació ineludible en un fenomen de masses i deixar a l'atzar de la sort de la noia una batalla que hem de guanyar-nos a nosaltres mateixos i, especialment, a les grans corporacions i governants negacionistes. La disputa pel futur del planeta no la guanyarà Greta Thunberg (de la qual cosa ella mateixa diu que està òbviament convençuda), sinó unes legislacions que constrenyin les causes de la violència exercida a l'entorn. I aquesta no és només una guerra mediambiental, sinó principalment socioeconòmica. I això suposa un rocallós rival a vèncer. La devoció global per Thunberg és només la punta d'un iceberg que té el perill de fondre's per combustió de la protagonista. I ja se sap que el gruix de l'iceberg és sota la superfície.