Berga i comarca van patir molt, com tot Catalunya, a les trifulgues de les guerres del segle XIX i els Borbons no van fer mai res per impedir-les, ans sl contrari, van ser els responsables directes de totes aquestes lluites. Un exemple és l'anomenat Trienni Liberal (1820-1823) sota el regnat de Ferran VII, quan Riego va fer el pronunciament l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, i va proclamar la Constitució de Cadis de l'any 1812, però el 1823 la Santa Aliança (formada per Prússia, Àustria i Rússia) decideix acudir en ajuda del monarca i eliminar l'aventura liberal. Josep Busoms, o Bussoms, conegut com Jep dels Estanys (Vallcebre, 1770 -Olot, 1828), va ser un dels caps d'aquestes milícies a l'anomenada guerra dels Malcontents. L'escriptor Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843-Madrid, 1920) va escriure el llibre Un voluntario realista, com una més de les seves novel·les a Episodios Nacionales. Té com a un dels protagonistes Jep dels Estanys de Vallcebre, descriu les seves anades i vingudes per la Catalunya interior, el Bages, el Solsonès i el Berguedà.

Un altre escriptor, Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona, 1839-1899), va publicar al Calendari Català de l'any 1876, ell l'editava, la peça teatral Lo Pi de las Tres Brancas, sense signar-la. Però el mateix any ja signada la va incloure al seu llibre La Roja, cuentos, rondallas, novelas. A la primera edició de La Panolla, de 1873, no apareixia aquesta obra de teatre dedicada al Pi, però surt recollida a l'edició pòstuma feta l'any 1922. També la va publicar Lo Pi, per capítols a la revista de Berga Lo Pi de les Tres Branques, en els números 2, 3 i 4, del 11 i el 25 de desembre de 1898 i el 15 de gener de 1899.Un fragment d'una escena que diu: «Guenyo: Ja hi som! La collada és aspra en aquesta hora. Hi cau un raig de sol! Mira, veus al peu de la vessana, al pla, aquest pi de soca mig pelada i gegantina? Tivat: El pi de les tres branques. Guenyo: li sabies el nom? Tivat: Tot bon català l'hi sap; es l'arbre de casa». El mateix any de la seva mort i editat pòstumament se li va publicar Cap de Ferro, amb nombroses referències a la comarca del Berguedà.

L'escriptor basc de la generació del 98 Pío Baroja (Sant Sebastià, 1872-Madrid, 1956) va publicar una col·lecció de llibres sota el títol Las Memorias de un Hombre de Acción, sobre la primera guerra Carlina i n'hi ha tres de dedicats al Berguedà, dos de publicats a l'any 1928, Humano Enigma i La Senda Dolorosa, i al 1931, La venta de Mirambel; són tres novel·les de l'època en què manava el comte d'Espanya a la Junta carlina de Berga. Recull topònims berguedans com el Portal de Sallagosa (la plaça de les Fonts de Berga), Casserres, Borredà, Avià... a la seva novel·la Humano Enigma escriu: «Es Berga un pueblo no muy grande, recostado sobre la montaña llamada el Queralt, que con otras estribaciones limita su horizonte y le forma un anfiteatro. El Queralt es un pequeño Montserrat menos alto, menos agujereado, menos pintoresco, sin sus rocas como torres y sus agujas como tubos de órganos. El Queralt tiene también una ermita en la cúspide, dedicada a la Mare de Déu».