Tots coneixem grans feministes que han lluitat per aconseguir millorar la vida de les dones. Per fer-la més digna, més paritària. Perquè no hagin de carretejar tots els greuges des d'Eva i la costella, la culpa i l'esca del pecat, passant per casar-les amb energúmens i aconseguir més terres, per morir-se de tants parts..., per convertir-se en víctimes violades la nit de noces, per perdre el seu cognom, per necessitar pseudònims per ser reconegudes, per no tenir vot com si no fossin éssers humans, per ser violades per amos o fills de les cases on servien, per no aconseguir feines sense abusos sexuals, per perdre-les en cas de no accedir-hi, per tenir fills un darrere l'altre... i anar fent llista, fins a arribar a les 49 dones que aquest 2019 ja han estat assassinades per homes.
El moviment feminista, fundat el 1848, té com a primera gran dona Simone de Beauvoir. Però al nostre país també tenim bones feministes. Com Isabel de Villena, que va escriure la primera obra feminista en català. O Frederica Montseny, política anarquista i feminista que fou la primera dona ministra d'Espanya. O Dolors Monserdà, escriptora feminista i primera dona a presidir els Jocs Florals. O Francesca Bonnemaison, promotora de l'educació popular femenina. O Maria Aurèlia Capmany, escriptora que inicià el feminisme antifranquista. O...
A Solsona, la causa feminista també té les seves defensores en el col·lectiu Grup de Gèneres del Solsonès. I cal lloar-les, aquestes dones, perquè, de mica en mica, van omplint la pica. Tanmateix, el col·lectiu no és exclusivament femení.
Tots plegats, encara que les dones s'hi esgarrinxen més la pell, lluiten per aconseguir un món on les diferències per qüestió de gènere no suposin discriminació. Elles han decidit unir les seves forces per reflexionar, debatre i mobilitzar-se per defensar i millorar les injustícies que les dones pateixen per l'atzarosa circumstància d'haver nascut dones.
El seu objectiu és combatre l'estructura heteropatriarcal que la societat actual encara arrossega feixugament. I ho fan treballant en dos eixos fonamentals: la cultura i l'educació. A Solsona, tothom coneix el cicle: Cultura amb nom de dona. Quin encert, aquest punt de vista. Fa dos anys que ens proposen activitats i tallers per advertir-nos que la lluita encara és insuficient. Que cal adonar-se que la societat que ens envolta encara és predominantment masclista. Dominada per figures masculines, on caben actituds que intenten domesticar dones, fer-les vulnerables, encasellar-les i silenciar-les. I aquestes actituds són les que afavoreixen altres formes de violència masclista.
I és que caldria prendre per model aquest Grup de Gèneres del Solsonès. A tots els ajuntaments! Almenys, fins que la paraula feminisme perdi la seva virulència.
