Els danys col·laterals són un eufemisme amb el qual els militars es refereixen a les víctimes civils (normalment mortals) causades per assolir un objectiu superior. Durant unes hores, els usuaris de l'únic transport públic intercomarcal disponible al Berguedà ho van ser. I per extensió tots els ciutadans d'aquestes terres interiors (que no centrals) a ulls dels governants. Els polítics responsables de l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità), el conseller Calvet i l'alcaldessa Colau van anunciar dimecres de la setmana passada un canvi del model tarifari del transport comunal. Ho van vendre com un afavoriment als viatgers regulars, amb reduccions del 25%. Per desinterès o per oblit, amb aquell criteri de tot el que passa fora de Barcelona i rodalia no és realment important, el document (al moment de redactar aquest article encara està penjat al web oficial) recull un quadre amb les noves tarifes. Al final del final de tot, que és on ens correspon ser, hi figura un bloc anomenat «Packs Berguedà-Barcelona» en el qual es recullen augments importants en els viatges cap a Berga, Ripoll i Manresa. Increments de 6 euros en alguns cassos. L'endemà, a la comarca de muntanya de la província de Barcelona es produïen algunes reaccions de rebuig. Els polítics locals, fins i tot els adscrits al mateix àmbit polític del conseller de Territori (estic temptat d'escriure-ho amb minúscula) manifestaven el seu enuig i desconeixement de tal canvi. Mentre apareixia un comunicat de protesta per part dels empresaris, l'endemà el Govern rectificava i congelava les tarifes per al 2020.
Honestament penso que els tècnics els van presentar la nova proposta de preus sense haver considerat la gent dels poblats allunyats com a part del tot. Només cal veure que els viatges a les comarques els anomenen «Pack» mentre que els «seus» són «Títols». Traduït, un pack és un paquet. I escriuen a més «Berguedà-Barcelona» per aquest ordre, donant per assumit que el transport només serveix per portar indígenes cap a la capital i en cap cas per als barcelonins interessats en terra endins. Si només el 10% dels que «pugen» els cap de setmana ho fessin amb autobús, mitigarien d'alguna forma les embussades que creen i amb les quals ens obliguen a conviure els divendres i els diumenges. Ara, la famosa targeta T-10 per a tots els que han estudiat a la capital i voltants queda anul·lada per la creació de la T- Casual i T-Usual. Dels nombrosos treballadors que té l'ATM, el que es dedica a posar noms als serveis (segur que en diu «naming») sembla que acudeix a un curs nocturn d'anglès i vol que es noti.
Aquesta vegada, la revolta espontània que ha unit polítics i particulars en contra de les noves tarifes sembla que ha funcionat. Per tant, marca un camí. Potser és el moment de deixar de banda el conformisme i el fatalisme amb el qual convivim. Cal valorar si és hora de començar a demanar una discriminació positiva per a les terres de l'interior. Només així hi haurà un futur lluent i de passada contribuirem a equilibrar el país. Allò del que tant parlen quan venen. Calen facilitats per fomentar la industrialització sostenible, encara més millores en els preus dels transports, més freqüències i trajectes combinats per sortir del cul-de-sac. Divendres, Damià Calvet presidirà a Puig-reig els actes del 15è aniversari de Cedinsa, la concessionària de l'autovia acabada (de moment) a Berga i pagada entre tots amb el sistema de peatges a l'ombra. Entre altres oradors, hi ha programat un monòleg de l'humorista osonenc Peyu amb el títol «De comarques al món». Uf. Ja ric abans d'escoltar-lo i li compraré una T-vineapagès.
