Cels Gomis (Reus, 1841-Barcelona, 1915), folklorista i enginyer, narra una llegenda que diu que es contava pel Berguedà a l'any 1892, al llibre La Bruixa Catalana, que li van explicar a Berga sobre una bruixa que anava al Pedraforca per fer-hi reunions a l'enforcadura cada dissabte a la nit. La bruixa pujava a cavall del seu marit convertit per ella mateixa en una somera. El marit transformat en ruc després de ser untat amb uns ungüents i de ser emprades per la bruixa les paraules màgiques que feien començar aquest encanteri amb els mots de «per damunt fulla, a Pedraforca». En arribar a l'enforcadura totes les bruixes allà dalt congregades feien una rotllana alhora que eren rebudes per un gran mascle cabró negre de banyes molt recargolades, a qui besaven les vergonyes i també aixecaven la cua per besar-li el que s'hi amaga a sota. Segons diu en Gomis, aleshores, el mateix dimoni, que era aquest feréstec animalot, els encomanava perverses feines que solien fer pels voltants del Pedraforca com fer caure calamarsa ? o els feia preparar nous ungüents màgics per fer entremaliadures.

Marià Vayreda (Olot, 1853-Barcelona, 1903 ) fou un dels membres del jurat de Certamen Literari de Berga de l'any 1901; a la revista de Berga El Pi de les Tres Branques, número 64, del 4 d'agost de 1901, escriu: «Els llenyataires que devastaven les boscúries de Campllong reculaven l'eina davant d'un majestuós Pi que, com els braços d'un canelobre colossal, llençava al cel tres branques germanes, [...] un dia, l'ànima genial del gran Verdaguer, a través d'una visió lluminosa, hi descobrí clarament els signes de la trilogia Sagrada de nostra nacionalitat, Pàtria, Fides Amor, simbolitzada en aquelles tres branques. Referint-se al Pi... vetlleu-lo, sí, vetllem-lo tots els catalans i curem-lo per que nostre Pi està malalt, te les arrels marcades i el cor ferit, son frondós ramatge d'esmeralda no te el matís de sa jovenesa i de la salut i una de les seves branques, la que arrenca de sobre la ferida que li jeu una ma criminal, sembla decantar-se, encara que lleugerament i jo m'esfereeixo pensant quin serà dels tres lemes de nostra bandera el representant per aquella branca que es vol tòrcer com si es sentís defallir al pes d'una monstruositat [...] no em canso mai de demanar per nostra benvolguda Catalunya [...] fem-li una bona femada amb els detritus de tot el podrit i corcat, de tot el caigut i el a punt de caure ja que en el món no hi hagi res tant inútil que no servesca al menos per adobar la terra, vinguin doncs fems, força fems, que d'això rai a Espanya en sobra». Evidentment aquest és un dels textos més divertits que mai he llegit sobre el Berguedà.

Josep Falp i Plana (Barcelona, 1873-1913), que sempre va estar molt vinculat a Solsona, a Lo Geni Català, Barcelona, 1906, reprodueix una fotografia no pas gaire coneguda del Pi i diu «allà al Pi Nacional, a poques hores, / burla dels llamps les fúries destructores, / lo Pi de les Tres Branques com nostra historia vell, / que imatge a par de Trinitat Divina / i de la Pàtria Catalana Trina / amb ses branques a on destral butxina / clavà com en la pàtria son malfactor cairell...», i explica en una nota de peu de pàgina que l'any 1904 la Unió Catalanista va fer una gran festa per haver-li estat cedida la propietat del vell Pi.

Antoni Sansalvador (Barcelona, 1879-1946) va escriure el primer llibre sobre La Patum, editat a Barcelona a l'any 1916, on recull frases com aquestes: «El Pi de les Tres Branques, singular meravella de la naturalesa, beneïda per un prelat de l'Església, aixecada en braços de la llegenda per una glòria de Catalunya que és una glòria europea, per l'inspiradíssim cantor del Canigó i de l'Atlàntida, té per Berga una significació patriòtica, és l'emblema de les nostres llibertats, el símbol de la gloriosa pàtria catalana. Pel poble berguedà (hi ha) una trinitat peculiaríssima; tres pilastres ben diferents, però tan harmòniques, fermes i robustes que no hi ha poder humà que pugui enderrocar-les: el Santuari de Queralt, el Pi de les Tres Branques i la Patum»... El seu llibre de Patum, avui, malauradament, quasi introbable, és una eina fonamental per estudiar la Patum, Queralt, Berga i tota la nostra cultura local.