Terol existeix. Hi fa molt fred, són els màxims productors de tòfones de cultiu de l'Estat i tenen un diputat al Congrés. Per contra, el Berguedà no existeix, també hi fa fred, es va deixar perdre la fira de la tòfona amb resignació cristiana i no té cap diputat no ja a Madrid sinó al parc de la Ciutadella. Zero trumfaire.

És tan poc rellevant que, per no tenir, no té ni estació d'autobusos. Més que pertànyer a la Catalunya Central, on Manresa i Vic són com els cosins zumosol, hauria de formar part de la Catalunya misteriosa del mestre Sebastià d'Arbó.

Només l'anèmic DNI de la comarca explica per què algú des d'un despatx allunyat de la serralada de Queralt, en un atac d'inspiració, va decidir apujar el preu dels abonaments del bus sense ni tan sols fer una trucada a algun cap indígena per comentar-ho. Quan la mala llet bergistana va arribar a Barcelona, es va fer la llum. «Ha estat un error, indígenes».

I els capitostos van piular: «oh, gràcies bwana! per no apujar-nos el bus». Ara, si volen tenir un detall maco, que portin el conseller Calvet en bus des de Berga -si l'autocar es presenta a la superparada-, mentre s'espera sota la pluja -perquè no hi ha voladís des del 2015-, fins a Barcelona, parant a tots els pobles. O encara millor: que visqui l'emocionant experiència de les cues a la C-16. Que no puguin dir que els berguedans no som agraïts i detallistes.