Les lectures d'Advent... Déu meu quines lectures, totes elles són una crida a l'esperança. Llegim Isaïes, el gran profeta, que ens dona un ferm missatge: neixen flors... hi ha esplendor... les mans cansades es fan fortes... els genolls vacil·lants s'afermen... i acaba dient, no tingueu por!
Que quan vindrà el Senyor es desclouran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s'obriran, el coix saltarà com un cérvol, la llengua del mut cridarà de goig, brollarà aigua al desert...
Igualment, l'Evangeli d'avui, Mateu, ens fa notar la gran importància d'aquest missatge i també de la figura de Joan Baptista. El gran precursor que, tancat a la presó, va enviar els deixebles a preguntar a Jesús: «Ets tu el que ha de venir, no n'hem d'esperar un altre?». Jesús els respongué: «Aneu a anunciar el que veieu: 'Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova...'».
I llavors Jesús es posà a parlar a les multituds i els explicà la grandesa de Joan Baptista, aquest home que va vestit amb pell de xai i que viu al desert, és el més gran, és més que un profeta: «És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí».
Aquesta és l'esperança que ens cal recordar avui, els més desvalguts són els primers, però per a tots arribarà Jesús. Ja que tots estem molt desvalguts, malgrat les aparences, el nostre món està ple de desesperança, de desil·lusió, de tristesa, de problemes...
Que aquestes paraules ens serveixin per fer-nos forts i que sempre puguem trobar aquesta pau i força interior que només en pots donar Jesús.
