14 de desembre de 2019
14.12.2019

El PSOE no sap què pactar

14.12.2019 | 00:20

Segueix el repertori d'ambigüitats pel que fa a la hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Les converses del PSOE amb ERC i JuntsxCat es mantenen però el resultat és per ara força incert i en tot cas no se n'esperen acords immediats. Per mirar d'esquivar obstacles, el cap de govern en funcions ha de fer uns equilibris inversemblants. Com per exemple la ridiculesa d'haver de dir que trucarà a tots els presidents autonòmics de l'Estat perquè no se li retregui que finalment ha admès que haurà de parlar amb el president de la Generalitat Quim Torra. Amb actituds porugues d'aquest tipus, Pedro Sánchez demostra la seva poca valentia política i alhora el desgavell intern d'un PSOE sotraguejat per molts dels seus mateixos capdavanters que propugnen obertament de fer coalició amb el PP i amb allò que resta de Cs. L'Espanya profunda dels poders fàctics està fent tot el possible per evitar que un partit com el PSOE, que fins ara havia estat un dels puntals del sistema, acabi governant en coalició amb els de Podemos, que són considerats esquerrans perillosos i de poc fiar. I encara menys si aquesta coalició arriba al poder amb el suport –ni que sigui a base de la seva abstenció– de l'independentisme català i basc, al qual, evidentment, caldria fer alguna mena de concessió.

És ben clar que segons quines fossin, aquestes suposades concessions podrien contribuir a solucionar el problema concret de la investidura. I també és cert que ERC (i JuntsxCat si arriba el cas) no poden abstenir-se gratuïtament. Però per petit que sigui el preu que el PSOE estigui disposat pagar, sempre serà considerat del tot excessiu i impossible d'acceptar per part de les tres dretes que s'oposaran radicalment a qualsevol mena de tracte amb els independentistes. No hi fa res que algú recordi un precedent significatiu: el Pacte del Majestic, acordat el 1996 entre Convergència i Unió i el Partit Popular, que va ser signat sense cap problema pel mateix José Maria Aznar. Però ara les circumstàncies han variat totalment. La crònica dels incompliments, les rebaixes i la degradació de l'Estatut del 2006 és espectacular. I aquesta va ser la causa del creixement del procés independentista. Ho recorda Pedro Sánchez? Ell mateix i el PSOE encara no s'han adonat que d'aquell menyspreu a l'estatut votat pel parlament i el poble de Catalunya sorgeix la conflictivitat dels darrers anys? Són conscients que l'1 d'octubre del 2017, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la presó i l'exili dels polítics independentistes i tota la repressió que ha seguit i que continua ben viva han canviat definitivament la història? Assumir els errors i rectificar-los sempre deu ser políticament difícil. Però sense fer-ho l'Estat no recuperarà l'estabilitat que els seus mateixos capdavanters reconeixen que s'ha perdut.

El moment és complicat arreu i les eleccions de dijous a la Gran Bretanya ho subratllen. La victòria del Brexit és també una derrota d'un projecte europeu difuminat i imprecís que no ha estat capaç d'il·lusionar. Però ara queden plantejats dos nous problemes: la voluntat radicalment diferent d'Escòcia, que vol continuar pertanyent a la Unió Europea i que pressionarà per un nou referèndum d'independència. I la situació d'Irlanda del Nord, que reobrirà el debat sobre la seva integració definitiva a la República d'Irlanda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.