Vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels Animals, en la seva segona modificació, i allà vaig poder comprovar la barreja d'autèntica preocupació pel benestar animal amb altres objectius, com voler posar fi a una pràctica considerada, per alguns, com «espanyolista». La ignorància és agosarada, i permet ignorar arrels i pràctiques antiquíssimes, procedents dels ibers, grecs i romans, abans d'entrar a la Península, i encaixar-les, en tota la seva geografia. També a les nostres terres, però bé, anant al tema.
Els temps evolucionen, i amb ells, la sensibilitat per tot el que fa referència al tracte amb els animals. S'han anat modificant les lleis per adaptar-les als nous temps, i el tema de les corrides continua generant debats i controvèrsies constants. Soc un dels que creuen que el temps de les corrides tenen els dies comptats. No únicament per l'augment de la sensibilitat, sinó per l'elevat cost del seu manteniment.
En el cas de les vaquetes de Santpedor, l'equip de govern va decidir convocar consulta, al meu entendre, amb un excés de presses i falta de precisió en les condicions, per considerar-la vàlida i representativa. El resultat és de tots coneguts. La participació fou del 37,47 %, amb 1.150 vots en contra i 1.104 a favor, 21 en blanc i 33 de nuls. La polèmica i el mal rotllo estan servits amb uns resultats tan ajustats.
Davant aquesta situació, el grup municipal socialista, va presentar una proposta de continuïtat que ha estat criticada i vilipendiada per alguns articulistes d'aquesta casa, entenent que no respectaven un resultat democràtic, i fins i tot es permetien lligar la proposta a la causa general de l'independentisme a Catalunya. Algun fins i tot la considerava oportunista i contrària als fonaments democràtics.
Em permeto aclarir, als esmentats articulistes, que és normal, habitual i totalment democràtic fixar un mínim de condicions en tota consulta o referèndum per considerar-los representatius, cosa que no va fer l'equip de govern de Santpedor. Dic que als països que fan servir habitualment la política de consultes posen uns mínims de participació per considerar-les representatives. És representativa una consulta amb el 37,47 % de participació? És aclaridor un resultat amb només un 2% de diferència entre el no i el sí? Demano, doncs, respecte per un posicionament del grup socialista en un tema que s'hauria d'haver portat amb més precisió i preparació, per part de l'equip de govern.
Dit això, posem ara els ulls cap a Cardona. Vaig viure, en viu i en directe, la traïció del Govern de la Generalitat a la vila de Cardona quan es va redactar la primera Llei de Protecció dels Animals, en la qual s'havia promès que Cardona figuraria com una excepció, entenent que la plaça, tot i ser desmuntable, seria considerada com «estable», equivalent a una de fixa. Parlo dels temps de l'alcalde Gervasi Arnaste, al qual s'havia promès una cosa, i es va trobar amb una altra de radicalment diferent que va provocar una greu crisi a la festa, durant unes quantes celebracions.
Cal recordar uns orígens, al 1674, i unes modificacions a la festa que no permeten, en cap cas, el maltractament animal. Davant la situació creada per l'actual Govern i la poca claredat en el futur de les festes, l'equip de govern de Cardona haurà d'aclarir què vol fer? I en el que vol fer haurà de pensar i preveure les tensions que provoca una consulta, si no està molt ben plantejada, especificada i concretada. I també caldrà tenir en compte que en aquest tipus de consultes, i en aquest cas concret, hi ha col·lectius que van més a fer batalles ideològiques i partidistes que no pas d'autèntica sensibilitat animalista. Totes les posicions són respectables, però trenquen l'esperit de la consulta en el seu àmbit més profund. I prou conflictes ha tingut la festa per afegir-n'hi algun més.
