E ls pressupostos participatius són una fórmula de participació ciutadana que s'ha anat escampant per molts ajuntaments i que, en principi, permet als ciutadans practicar la democràcia directa amb una part de les inversions municipals. A l'hora de la veritat, els ajuntaments, molt collats per la despesa corrent, han acabat destinant quantitats simbòliques a aquest tipus d'inversió. Tanmateix, les entitats de la societat civil responen i fan les seves propostes a una ciutadania que, davant la migradesa de l'oferta, ha respost sense cap entusiasme. El que hauria pogut ser una fórmula engrescadora ha acabat sent poca cosa. I cada vegada es desnaturalitza més. Berga, per exemple, ofereix als ciutadans 44 propostes sortides de la societat civil. Però la immensa majoria són petites obres que l'Ajuntament ha d'afrontar dins la seva activitat més quotidiana i prosaica. Triar si és millor reparar uns graons o modificar una barana no és un exercici de participació i transparència, ni aporta nous punts de vista. És posar un llacet a actuacions obligades i ineludibles, sense més ni més.
