Una jornada de penitència amb dejuni i oració. És el que ha recomanat el bisbe de Solsona als membres de la diòcesi després de fer pública una investigació segons la qual dos clergues seus van abusar de vuit menors entre els anys 50 i 70. Cadascú purga els pecats com pot, com vol i com sap, i no seré jo qui digui als integrants d'aquesta diòcesi què han de fer per foragitar la vergonya que els deu generar aquesta faceta dels seus antecessors. Vull deixar clar a l'avançada que el pas del Bisbat -i de l'Església en general- per mirar d'aclarir un tema que fa la sensació que tot just els darrers temps comença a generar les primeres clarors, és encomiable. Dit això, no s'entén que ho hagi fet tan tard, quan és evident que fa temps que se sabia, ni la decisió de no fer públic el nom dels mossens responsables dels abusos, que els concedeix la mateixa i immerescuda protecció que a les víctimes. Ja són morts i, per tant, pot semblar que conèixer-ne la identitat no té cap rellevància. Però la té i la transparència pretesa s'enterboleix quan es pren la determinació d'ometre'ls. Probablement, saber-los no aniria més enllà de la pena del telediari, però no saber-los fa tuf d'encobriment, de no ser sincers en aquest intent de fer foc nou. Amb tota la veritat exposada damunt la taula potser no caldria una jornada de penitència, dejuni i oració i els membres de la diòcesi es podrien dedicar a altres feines més productives.