El 29 de maig del 1985 va tenir lloc una de les tragèdies més recordades de la història de l'esport. 39 aficionats van resultar morts i més de 600, ferits, a l'estadi de Heysel, a Brussel·les, arran d'una allau a la graderia abans de la disputa de la final de la Copa d'Europa entre la Juventus i el Liverpool. Es va arribar a la conclusió que havien estat els anglesos els causants dels incidents. Era el zenit d'un fenomen, el del hooliganisme, la cultura dels seguidors violents dels equips de futbol, que feia anys que sacsejava les illes Britàniques.
La reacció de les autoritats va ser expeditiva. Els equips anglesos van estar cinc anys apartats de les competicions europees de clubs. Un càstig duríssim. I va produir un efecte positiu. A Anglaterra es van reconstruir els estadis, amb seients a tot arreu, es van retirar les tanques i, sobretot, es va promoure l'educació als camps. Tot i que el 1989 hi va haver una altra tragèdia, la de Hillsborough, a Sheffield, amb 96 morts en una semifinal de Copa, el temps s'ha encarregat de demostrar que els aficionats ja no en van ser els culpables, sinó una nefasta planificació policial. I ara, 34 anys després de Heysel, a Anglaterra no hi ha hooligans i, si n'hi ha, són ràpidament foragitats.
Dimarts es va saber que Rússia estarà quatre anys sense participar en grans esdeveniments esportius pel dopatge d'estat que van comandar les seves autoritats. Pot semblar, com la dels anglesos, una sanció dura i excessiva, però si en lloc de queixar-se la utilitzen amb un esperit positiu, potser haurem pogut extingir una altra xacra.
