17 de desembre de 2019
17.12.2019

Dijous a Luxemburg

16.12.2019 | 22:22

S'acostuma a dividir l'actitud dels diferents governs i forces polítiques en relació amb això que anomenem la «construcció europea» en dues grans tendències: l'europeista i l'euroescèptica. En realitat, però, hauríem de distingir-ne tres, de propostes en joc (i cada una, com sempre passa, amb matisos, variants i contradiccions). En primer lloc hi ha els partidaris de tornar enrere, de desconstruir el que s'ha edificat els darrers 70 anys o d'abandonar unilateralment la Unió com sembla que, ara sí, farà Anglaterra i (veurem si tots) els altres membres del Regne Unit. En segon lloc, l'immobilisme, que més enllà de la retòrica aposta per mantenir l'estructura actual –un club d'estats– de la qual cada país representat intenta treure'n el màxim i aportar-ne el mínim, alhora que els governs respectius l'utilitzen per treure's la responsabilitat del damunt en aquelles decisions i polítiques més obertament injustes, impopulars o directament immorals. La darrera opció, actualment en recomposició, és l'obertament europeista, la que aposta per convertir la Unió i la resta d'entitats europees supranacionals (també el Consell d'Europa) en organismes polítics i democràtics vinculats cada cop més als ciutadans i menys als estats. Una Europa que trenqui amb la idea de la suma de banderes (de pobles, nacions i estats) per posar els ciutadans al centre. Amb l'objectiu no només de defensar la pau, els drets socials i les llibertats democràtiques, és a dir, el model clarament millorable però d'indiscutible èxit forjat al llarg de la segona meitat del segle XX, sinó també d'incorporar la transició ecològica com a gran projecte del segle XXI capaç de frenar l'actual dinàmica suïcida i, alhora, d'aportar esperança (una causa) per a les noves generacions. I tot això no per convertir el continent en un impossible paradís murallat, insensible al que passi al seu voltant, sinó al contrari, per aprofitar-ne la potència demogràfica, econòmica i política per empènyer el món i la família humana cap a un futur que mereixi tal nom.

En realitat, la primera i la segona opció (anar enrere o quedar-nos com estem) són pràcticament la mateixa. Perquè d'un club del qual –ara ja superada la por a una altra guerra europea– només se n'espera beneficis comptables i a qui es carreguen les culpes de tot el que no va bé, tard o d'hora tothom se sent temptat a marxar-ne. Per això el gran debat és entre retrocedir (per anar no sabem ben bé on) o avançar renovant els vincles entre les institucions europees i les persones que hi vivim. I d'això va, precisament, la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg sobre la immunitat de l'eurodiputat electe Oriol Junqueras (i per extensió de Toni Comín i el president Puigdemont) anunciada per a aquest dijous. Va de determinar qui escull els membres del Parlament Europeu, si són els ciutadans i ciutadanes amb el seu vot o si, en canvi, són els estats amb les seves normes, interessos i restriccions. L'Europa dels ciutadans contra la dels estats, construir democràcia supranacional o perpetuar la vella diplomàcia opaca, hipòcrita i distant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.