Deu violacions en nou mesos, una cada quatre setmanes. 37 abusos en nou mesos, un cada set dies. Insuportable. Però no és fins que salta la notícia a tota pàgina, i sobretot quan se'n fan ressò totes les televisions, que es convoca una Junta Local de Seguretat i que ve el conseller a dir que Manresa no és tan diferent de la resta de Catalunya. Potser sí que juga a la mateixa lliga de la vergonya, però lidera la classificació. I això no se soluciona amb un «mal de molts».

Tampoc no se soluciona concentrant tota l'atenció en els pisos ocupats de barris degradats. La degradació s'ha d'acabar per dignitat i justícia, però els criminals violadors que ocupin pisos d'aquests barris continuaran sent criminals violadors si se'n van a un altre carrer, o a un pis llogat amb IBI i IVA.

Se'n queixava Gonçal Mazcuñán, diumenge passat al seu article: denunciava el fet de «no mirar més enllà, no acceptar també la realitat d'una societat en fallida de valors».

Què empeny els abusadors a abusar? Què empeny els violadors a violar? Les respostes són múltiples. Veus expertes en donaven pistes al Regió7 de dissabte: certa pornografia, les xarxes socials, la imitació. Però al darrere hi ha la gran causa: mil·lennis d'herència cultural que considera la dona un ésser inferior, menys persona, més objecte. Que es canvia per deu vaques, que passa de la dependència paterna a la marital. «Qui lliura aquesta dona?», pregunta l'oficiant a les pel·lícules.

Assistim, afortunadament, a una revolució dels conceptes i dels valors que va fent camí i forat; només cal veure què es considerava normal fa quatre dècades i ara. Però tot i que falta molt, per a alguns és massa. Dels que es neguen a perdre el privilegi masculí, n'hi ha que ho tradueixen en violència.

Ja només faltava que arribessin els de Vox a blanquejar la ignomínia amb el seu negacionisme. Però no ens enganyem: els diputats de Vox són l'efecte d'una realitat, que alhora contribueixen a perpetuar.

Què fer? Persistir en la revolució dels conceptes, en el canvi de sensibilitat. No deixar-ne passar ni una. I usar l'exemplaritat. Els qui se senten temptats d'abusar han de saber que acabaran a la presó. I això se'ls ha d'explicar per terra, mar i aire.

Està bé demanar als ciutadans que no mirin cap a un altre costat, però el percentatge del PIB que gestiona l'Estat el converteix en el principal responsable i en qui té més eines a les seves mans.