Els catalans que no semblem catalans (com si hi hagués un perfil de catalanitat definit), segur que els ha passat més d'un cop el que els explicaré.

Jo soc de poble, però també passa en grans ciutats, la gent et veu i directament es dirigeixen a tu en castellà. Poden estar parlant en català abans, però interpreten que a tu s'han de dirigir en castellà. Per què? L'única explicació racional que hi puc donar és que per la teva fesomia interpreten que pots ser forà. Avui en dia tots, per sort, som forans, senyores i se-nyors! Però en el subconscient col·lectiu hi ha aquest mecanisme lingüístic latent que s'activa quan veiem algú que és lila, verd o blau, o algú que té trets diferents dels nostres.

Els mestissos, els nouvinguts i els immigrants pertanyem a una república virtual de «l'immigrant ad eternum», aquella meravellosa república on un cop hi entres no en sortiràs mai més.

I llavors venen les queixes de la immersió lingüística, que cada vegada es parla menys català, etc, i la meva pregunta és: Ho apliquem? Analitzem el nostre dia a dia. Canviem de llengua segons la persona que tenim davant? Parlem a tothom igual?

Seria recomanable una autoreflexió. Totes les llengües són meravelloses, totes es mereixen un respecte. Però a vegades prejutgem gent que «intuïm» que no parla la mateixa llengua que nosaltres (i potser en parla 3 més que nosaltres) i ens dirigim a aquella persona en castellà.

Recordo de petita anar a comprar el pa en castellà, perquè la senyora em veia més moreneta que la resta de clients. Avui dia, en entitats públiques, en veure el meu cognom es dirigeixen a mi en castellà. No tinc cap problema a parlar una llengua o una altra, però m'estranya la situació i en certa manera m'havia molestat fa temps. Això, si no ho has viscut, no saps el que és, haver de recordar a la gent del teu país, que ets del seu país?

«Els immigrants no s'integren», i jo pregunto, fem integració? En fem partícip tothom, sigui un rombe o un triangle? O parlem la «nostra llengua» amb els que veiem que són com nosaltres?

No dic que en molts casos no es faci de «bona fe», però en nom d'aquesta «bona fe» parlem a tothom igual! Quan en el futur ens comuniquem telepàticament, ja no ens caldran aquestes punyetes, ja que serem de tots els colors! Però abans d'arribar a la fase Star Trek, apliquem la universalitat real de la llengua, si us plau!